Cap a Madrid!

Aquest any he fet molt el manta en el bloc, suposo que per la competència que li han fet altres eines 2.0. Ara, però, s'hi imposa un descans obligat. I ens que ens n'anem uns dies a viure a Madrid! I per anar-nos entonant, què millor que dos vídeos d'un dels poetes que més ha cantat a la capital del país veí.

Primer, un clàssic, "Pongamos que hablo de Madrid", amb Rosario Flores:

I, ara, una que a mi encara m'agrada més, "Yo me bajo en Atocha" (demà al migdia serem nosaltres els que hi baixarem de l'AVE, que en això també ens estrenem):



Fins a la tornada! Continuem en contacte via Twitter, Twitxr i Facebook.

A Vic no queda ni un iphone a les botigues

Primer dia de vacances. Després de molts dies d'anar de bòlit, finalment havia arribat el dia de canviar el telèfon mòbil pel que ara en diuen "dispositiu mòbil". De bon matí, he demanat assessorament als "amics" de Twitter i Facebook. El missatge, com sempre, de menys de 140 caràcters: "Semblava que no arribava mai el dia: començo 3 setmanes de vacances!, i em disposo a buscar un "dispositiu mòbil" nou. Recomanacions? Ràpid!".

I si hi han anat de ràpid! En poc menys de 15 minuts ja tenia 8 propostes/repostes pel Twitter i 3 pel Facebook. Al cap del dia, la conversa ha acabat generant 13 comentaris al Twitter i 38 al Facebook. O sigui, més immediatesa en al cas del Twitter (ho he trobat força espectacular, ja que fins i tot m'ha respost una tal Jessica Smith, que no tinc ni agregada, que m'ha enllaçat amb una botiga online d'iphones mexicana), i el debat més ampli al Facebook. També he rebut un parell de recomanacions a Kri Kri, una nova xarxa de microblogging que ha nascut fa quatre dies a partir d'una idea de dos innovadors catalans. Gràcies a tots els "amics", per cert. Un any més, m'assortiré d'un aparell electrònic/informàtic a partir de les recomanacions 2.0.

Entre les recomanacions, majoria aplastant per a l'iphone (i algunes amb una convicció fora de dubte), amb alguna intervenció a favor de la Black Berry Bold o de l'HTC amb l'Android de Google. El que també he pogut comprovar és que pràcticament tots em recomanaven el dispositiu que ells tenien. Si més no, doncs, entre aquestes tres opcions majoritàries, he arribat a la conclusió que totes tres devien anar prou bé.

Al cap de les hores, el cuquet interior que em tibava cap a la compra de l'iphone ja en tenia prou i, vistes les recomanacions dels "amics", hem esperat a les 5 de la tarda que obrissin les cinc botigues de Vic que a la web de Movistar deia que hi venien l'iphone. Abans havia trucat al 609 i tampoc m'havien acabat de convèncer cap de les "ofertes" que m'hi han fet, i per fer la compra on line, he pensat que m'arriscava a rebre l'iphone al setembre. I és que, a més, encara que sigui un aparell tan "virtual", abans de comprar-lo, també m'agrada tocar-lo i olorar-lo. Segurament, serà en el primer "iparatejo"; el segon ja deurà ser diferent.

Doncs bé, ni a l'Isern, ni a Ràdio Carrera ni a cap de les tres botigues de Movistar de Vic (al Passeig, al passatge Joan Puig i a la plaça de l'Estació), els quedava en estoc cap iphone, ni tenien la certesa de rebre'n cap en els pròxims dies. Serà possible?

Demà, l'Arnau i jo baixem a Barcelona a fer la segona marató fotogràfica al metro (veure post de l'any passat). Farem parada a algunes de les botigues de la capital on la web de Movistar ens mena a comprar l'"iparatejo". Com serà que no els en quedi cap en estoc!

L''alcaldada' de Xavier Solà

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 10 de juliol de 2009:

"Dilluns, 6. Ple de Vic. S’aprova la moció de la CUP demanant la recuperació dels punts de lectura pública als carrers, a l’estil del quiosc que hi havia hagut fa anys al parc Balmes. S’aprova després que el regidor de Cultura, Xavier Solà (CiU), li passés la patata calenta a la mateixa CUP perquè n’estudiessin la viabilitat i els detalls del projecte. “Ara en Xevi ha fet una alcaldada”, va afegir l’alcalde de veritat, Josep M. Vila d’Abadal (CiU). No sé si l’alcaldada va ser una ocurrència d’última hora, ja que Laia Jurado (CUP) desvetlla en el seu bloc que el PSC, soci de govern de CiU, no veia clar el tema i que fins i tot l’havien qualificat de “xominada”. Sigui com sigui, el projecte tira endavant i la CUP ja demana idees.

Jo els recomanaria que posats a ser originals tiressin més cap al 'book crossing' (llibres que un té a casa i ja no en fa res i que els deixa a un altre, que a la seva vegada els deixa a un tercer, i així anar fent). Muntar una xarxa de 'book crossing' d’àmbit local podria ser una forma més original d’incentivar la lectura, ja que si es va cap a fórmules més clàssiques, el projecte pot veure’s força abocat al fracàs, més en una època en què a les biblioteques públiques qui vol llegir troba llibres per a tota una vida de lectura.

A la tarda es consuma la venda de la plaça del CB Vic a LEB Or al Girona. Alguns diran que és un fracàs esportiu, com tants altres, o que és l’evidència que no hi havia projecte. Doncs no, el treball dels últims anys al club havia estat seriós i no es perden dues categories de cop per uns mals resultats esportius. Que la comarca no hagi estat capaç de cobrir el pressupost que feia falta per mantenir el projecte és símptoma que, darrere grans paraules i projectes, moltes hores no hi ha tanta grandesa com voldríem fer veure. I que no veiem molt més enllà de la pastanaga de l’èxit a curt termini."

Per saber-ne una mica més del 'book crossing' poden consular-se la web de bookcrossing.com, la seva versió en espanyol (no he sabut trobar la versió catalana; potser no existeix?) o aquest vídeo de TV3. També en el vídeo que il·lustra el post.

Del ple de dilluns, a part de la Laia Jurado, també n'han escrit el bloc d'en Joan Ballana, el9nou.cat i osona.com.

Sortiran prou talls d'aquest pastís?

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 3 de juliol de 2009:

"Divendres, 26. Al migdia, a Manresa. Compartim el llevant de taula amb els alcaldes de Manresa i Vic, decidits a explorar la integració dels dos projectes universitaris. L’alcalde Vila d’Abadal continua sent generós en el seu projecte territorial, compartint el pastís de la Universitat. Fins ara, oferint-ne un tall a Olot, Ripoll o Igualada. Manresa, però, és tota una cosa. Lícitament, la capital del Bages –i capital virtual de la Catalunya Central, mentre algú de més amunt no digui el contrari– es deu veure amb cor de quedar-se més de mig pastís, i si escau, fins i tot de portar la pastisseria. S’haurà d’afinar en les renúncies que ja van avançar-se i que la mà dreta vigili de reüll el que fa la mà esquerra.

Al vespre torna a tocar sessió de sauna al Temple Romà de Vic, amenitzada aquesta vegada pels regidors socialistes de l’àrea econòmica del consistori vigatà, i dels convergents de la d’Educació i Cultura. Un acte, com el va definir un dels regidors abans d’entrar, “intens i dens”. Sorprèn, d’altra banda, que regidors d’oratòria i discurs brillant caiguin en la trampa del PowerPoint. No sempre les noves tecnologies fan més fluida i comprensible l’explicació.

Dimecres, 1. Al matí segueixo la parafernàlia prèvia a l’enterrament del bisbe Guix. Jordi Pujol continua monopolitzant més l’atenció que el conseller Carod, que es manté molt en segon marge.

Al vespre, la Sala de la Columna plena per escoltar l’alcalde de Vic fent balanç a mitja legislatura. Per un moment perilla de caure en el mateix error dels seus predecessors, de confondre el balanç polític amb fer una memòria. Al final, però, surt el Vila d’Abadal més engrescador. Vic vol ser capital... de la Muntanya. S’entén, és un bon projecte, però el nom continua sonant a carlinada."

Actes feixucs de mitja legislatura

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 26 de juny de 2009:

"Dilluns, 22. Primera sessió de balanç de legislatura de l’Ajuntament de Vic. Toca parlar d’urbanisme, comerç i policia. Un acte llarg i feixuc, amb un auditori ben informat que ja sabia quasi tot el que s’hi va explicar. S’hi troba a faltar, amb alguna comptada excepció, més valoració i menys allau de dades i d’informacions superficials. Potser perquè fins ara ha estat una regidoria com maria, la que se salva més de la tònica general és la de Comerç, que va fer una breu repassada d’on venim i on som, però sobretot on anem. Jaume Puig i el seu equip poden acabar-li de donar a l’àrea una bona empenta. I no deixar perdre oportunitats com la que hi va haver al solar de la Letel, on s’hi volia establir un comerç de referència que hauria pogut actuar de tractor per a la resta del barri. Però la qualificació urbanística ho impedia. El treball conjunt entre Urbanisme i Comerç haurà de desencallar temes com aquest, o el de la Casa Sacerdotal, on també s’instal·laran botigues als baixos. Una idea que jo mateix apuntava el 9 de maig de 2008 en un article que vaig titular: “I si posem botigues a la Casa Sacerdotal?”. Per la resta, altres grans xifres de la reunió: segons Xavier Solà, l’equip del POUM ha mantingut... 3.000 reunions (!) amb veïns interessats en el tema, o que en el mandat s’hauran gestionat des de l’Ajuntament més de 70 milions en obra pública. Ja ho va dir Àlvar Solà: “Sense voler ser parcial, és impressionant la quantitat d’actuacions en què està intervenint l’Ajuntament; l’actuació del Departament és frenètica”. Parcial? No, home, no!

Dijous, 25. L’Ajuntament de Vic ens convoca a una visita d’obres al futur local de Joventut a La Farinera. Al final, però, la visita la fan els polítics i els tècnics i fan esperar els periodistes fora una bona estona. En sortir, Eugeni Villalbí, secretari de Joventut de la Generalitat, com a primer bon dia, els etziba: “Va, què voleu saber?”. Doncs miri, primer de tot, per què ens han convocat, senyor meu. Hi ha polítics que de tan farts que sembla que van ni es mereixerien que se’ls escoltés."

La foto que il·lustra el post, amb els regidors que van fer balanç de legislatura dilluns a Vic, l'he capturat de la web de l'Ajuntament de Vic.

Crònica "a corre-cuita" de la 2a Trobada de l'Osonosfera

Divendres al vespre vam celebrar la 2a Trobada de l'Osonosfera a Taradell, en reconeixement a la rica comunitat blocaire d'aquest municipi. Després de l'exitosa 1a Trobada d'ara fa un any a Tavèrnoles, la d'aquest any no va despertar l'interès de tanta gent. En el moment que vam arribar a ser més, érem 27 a la sala. Haurem de reflexionar-hi. Segurament les dates que fem la Trobada -que es podria fer perfectament al febrer o març- no hi ajuden, però no és l'únic motiu que només una trentena de persones ens interessem per ser a la Trobada quan al portal sol ja hi ha quasi 300 blocs agregats. Que l'any passat hi hagués la novetat de la presentació del portal també devia influir a portar més gent a Tavèrnoles.

El cas és que la Trobada, més enllà del quorum, va ser molt interessant. Els dos convidats, en Saül Gordillo i la Trina Milan, van parlar amb els assistents de blocs, xarxes, vida 2.0, política 2.0, educació 2.0 i tot allò que ens va interessar amb autèntica passió i coneixement de causa. Molt agraïts a tots dos! En Saül, a més, ja és tot un clàssic de les trobades: va ser el dia de la presentació de l'Osonosfera a Vic (quan encara ni ens dèiem així), i a la 1a i 2a Trobada. És ben bé que és el nostre padrí.

També al plat de la balança positiu, la participació via twitter d'alguns membres de l'Osonosfera (projectàvem en una pantalla el Twitter de l'Osonosfera, que s'anava actualitzant a l'instant). Especialment significativa la d'un parell que no tenen bloc, però sí Twitter. I és que aquest any també ens vam obrir als osonencs que twittegen i feisbuquegen. Al cap i a la fi, són dues maneres més de comunicar-se, ells també són Osonosfera. Em va agradar també veure a la sala, alguns i algunes blocaires que fins ara no havien estat amb nosaltres.

Coincidint amb la Trobada, també vam "inaugurar" el perfil de l'Osonosfera a Twitter i a Facebook. Serà una forma penso que molt més àgil de comunicar-nos entre nosaltres i de fer arribar a les informacions sobre l'Osonosfera (i la blogosfera i tot allò relacionat amb el món 2.0) que no pas fins ara. Si sabeu d'osonencs amb Twitter o Facebook, i ens ho voleu fer arribar, als comentaris d'aquest post mateix, o al Twitter o el Facebook de l'Osonosfera, endavant. Quants més siguem, més ric serà el debat!

I bé, per la resta, a la Trobada vam certificar que els blocs no estan en crisi. En tot cas, que han de compartir protagonisme -i audiència!- amb altres xarxes, però que la qüestió és saber trobar la identitat digital de cadascun i comunicar a través de l'eina on ens sentim més còmodes i més identificats. Més sobre el que s'hi va dir, a més d'algunes imatges de la Trobada, es pot trobar en els següents enllaços (especialment interessant, el del bloc de Taradell, amb vídeos de les intervencions d'en Saül i la Trina):

-Reportatge (amb vídeos) al bloc de Taradell. En Toni també havia publica una prèvia a la Trobada.
-Post al bloc d'en Lluís Mauri.
-Post a la "Gramàtica Extraterrestre" d'en Joan Ayats.
-Reportatge fotogràfic d'en Jordi Vila.
-Reportatge fotogràfic de l'Adrià Costa a Osona.com.
-Minipost al bloc d'en Saül Gordillo.
-Seguiment de la Trobada al twitter de l'Osonosfera.
-Seguiment de la Trobada al meu twitter (n'hi havia d'altres que també twittejaven des de la sala, com en Raül Escobar, en Jordi Casals, en Toni Reig, en Carles Banús, i algun altre, a més dels mateixos Trina Milan i Saül Gordillo. A més, n'hi havia un que ho feia des de Roma: en Joan Ballana).
-Abans de la trobada, n'havíem fet prèvia al bloc en Carles Banús, en Jordi Roca (amb un ric debat als comentaris sobre el Twitter a l'escola), en Raül Escobar, l'Iñaki Escudero, en Joan Ballana, en Jordi Casals i jo mateix.

Si algú sap d'algun enllaç més, que m'ho faci arribar. Gràcies a tots!

La foto que il·lustra el post és de la galeria de fotos de la Trobada que ha publicat l'Adrià Costa a Osona.com.

Dues bones notícies i un aeroport a mitges

Els blocaires que dimarts vam presentar la 2a Trobada de l'Osonosfera sota l'ocell de pedra de la plaça de Santa Llúcia de Taradell, ara ja rebatejada com a 'la plaça del twitter". Foto: Marc Riera/ACN

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 19 de juny de 2009:

"Dilluns, 15. Els periodistes ens hem d’escoltar que ens agrada més donar males notícies que no pas de bones. El problema és que abunden molt més els mal rotllos, queixes i crítiques. Els polítics, gairebé sempre, al blanc d’aquestes crítiques. Per això m’agrada rebre la trucada de Josep Paré, tinent d’alcalde de Centelles, donant-me una bona notícia, que publiquem a la pàgina 22: “Metges i infermeres de Centelles acompanyen cada dia més de 200 veïns a caminar”. Hi ha iniciatives de l’administració que són flor d’un dia o només fruit del màrqueting polític. La de l’Ajuntament i el CAP de Centelles, però, és una iniciativa ben senzilla, segurament també barata i que evidencia que en política també es pot ser creatiu.
Dimarts, 16. Presentem la segona trobada de l’Osonosfera, que fem aquest divendres a Taradell. En un any, s’han apuntat al portal de l’Osonosfera un centenar més de blocs. S’hi pot trobar d’allò més variat, des de textos que et transporten a masies abandonades del Collsacabra i les Guilleries fins als de la “Gramàtica extraterrestre” del gens extraterrestre Joan Ayats, passant pels de mossèn Jordi Castellet o l’article diari (no ha fallat ni un sol dia en tot l’any!) de Josep Romeu al seu “Bloc de notes". Tots aquells interessats en blocs, però també en twitters, facebooks i altres eines de comunicació 2.0, ja ho sabeu, aquest divendres a les 8 del vespre a la biblioteca de Taradell. Ni que sigui per escoltar la Trina Milan i en Saül Gordillo, ja val la pena.

Dijous, 18. L’aeroport corporatiu de la Catalunya Central va a Òdena-Igualada. Estava cantat, tot i que alguns polítics osonencs encara mostraven –amb la boca petita, això sí– la seva esperança que es declarés desert el concurs i poguessin tornar a presentar candidatura. Al final, Catalunya, un cop més, farà un projecte a mitges. Tot perquè no es va tenir la valentia d’imposar des de Barcelona –no des de Vic o Taradell!– un projecte impopular."

Pobra Europa, i pobre ple de Vic

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 12 de juny de 2009:

"Diumenge, 7. Una votant d’ICV, una persona gran, em confessa que ha votat PSC a les eleccions europees. No per cap mena de vot útil. Senzillament perquè aquesta vegada els ecosocialistes no li havien enviat butlletes a casa. I és que encara hi ha molta gent que prefereix preparar-se el vot a casa. A ICV em diuen que els han comentat algun altre cas, però que s’havien volgut estalviar el cost de l’enviament, superior fins i tot al de banderoles i pancartes que adornen els carrers durant la campanya. Així també es perden vots, però. I és que la democràcia és així de fràgil.

L’anècdota no és més que això, una anècdota, comparat amb la pena de campanya que hem viscut. A EL 9 TV vam fer un modest esforç per centrar el debat electoral en temes europeus i a fer un segon programa de col·loqui sobre el Parlament i les altres institucions comunitàries. Hem estat, però, una de les poques excepcions que han confirmat la regla.

Tampoc culpabilitzem només els periodistes i les televisions, com va fer Ramon Tremosa dilluns al programa d’en Cuní, que li va etzibar que les entrevistes als candidats havien tingut uns índexs d’audiència paupèrrims. És el peix que es mossega la cua. Els principals culpables, però, del descrèdit d’aquestes eleccions és dels polítics, dels grans polítics, dels grans estats, de les grans estructures econòmiques, que ja els està bé una Unió Europea al seu servei, i no dels ciutadans. Pobra Europa, i pobres de nosaltres.

Dilluns, 8. Ple de Vic. Anglada torna a estar desbocat. I l’alcalde, aquesta vegada, no acaba d’estar a l’altura quan s’insulta i s’amenaça, a crits, els regidors de la CUP, i no surt en defensa seva. Els vídeos d’EL 9 TV són ben evidents. Si no es vol buscar el cos a cos amb Anglada, si no se’l vol expulsar del ple, com es mereixeria en ocasions, per no regalar-li la foto que segurament ell acceptaria de bon grat (la del regidor expulsat per dir al ple el que també pensa el poble!), s’ha de tenir clar que s’ha d’aguantar fins l’últim dia. Ell provocarà i l’alcalde no pot caure en la provocació i en un rampell, regalar-li la foto a pocs mesos de les eleccions. L’alcalde, que ara ja també fa de portaveu del govern, va guanyant desimboltura. Ens en refiem? Jo, sí."

Catifa de vidres per a un final d'etapa

Una de les imatges que va captar l'Albert Llimós en la nostra "excursió" a can Genís. La resta es poden veure aquí.

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 5 de juny de 2009:

"Dimecres, 3. Entrem dins les antigues naus de Can Genís i Rius. Res ens ho impedeix. Les portes són obertes de bat a bat. Dins, el panorama és desolador. Milers i milers de bocins de vidres trencats fan de catifa fins i tot en els despatxos des d’on es manava un dels bucs insígnia de la pelleria vigatana. Tot plegat, símbol d’un final d’etapa d’una indústria que fins i tot va arribar a liderar el sector a nivell mundial.

Ara, les naus són d’una immobiliària, Life Promomed, que el novembre del 2006 anunciava amb bombo i plateret que havia encarregat el disseny dels edificis que hi ha de construir ni més ni menys que a Jean Nouvel, l’arquitecte de la Torre Agbar de Barcelona. De moment, però, no s’aixeca cap totxo ni es preveu fer-ho a curt o mitjà termini. L’empresa es resisteix davant l’Ajuntament a enderrocar les naus i és que fins i tot això té un cost que si se’l poden estalviar ho faran.

Casos similars deuen passar al solar de l’antiga Atlàntida i de la Letel. Aquí van ser a temps d’enderrocar, abans de l’esclat sonor de la bombolla immobiliària. En tots dos casos, els projectes que ja s’havien presentat fins i tot a la premsa són tan o més espectaculars que els de Life Promomed a Can Genís. En cap dels dos casos es veu gens de pressa per començar a aixecar els edificis.

A Vic a hores d’ara el principal contractista d’obres ja deu ser l’Ajuntament, amb un teatre mastodòntic que s’ha anat encarint amb el pas del temps, i una reforma del Remei que, malgrat haver-se explicat, no tinc clar que tothom hagi acabat d’entendre. El cas de Genís és, efectivament, simptomàtic d’un final d’etapa. Ara per ara, però, és sobretot un perill. L’Ajuntament fa bé d’estar-hi a sobre. No fos cas que s’hagués de tornar a sortir als diaris. Ja no pel nom de l’arquitecte, sinó per alguna desgràcia."

Vinga paperassa! Vinga burocràcia!

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 29 de maig de 2009:

"Dilluns, 25. ERC de Balenyà presenta una moció demanant que el correu intern –si més no el que hi ha entre l’Ajuntament i els regidors– no es faci en paper, sinó per correu electrònic, i que la documentació se’ls entregui amb un llapis de memòria, un pen com li comencem a dir ja tots a aquest petit giny que permet emmagatzemar tones d’informació. L’equip de govern de PSC i CiU tomben la proposta. La normativa els impedeix continuar fent aquestes gestions sense que hi hagi paperassa pel mig. Desolador.

És cert que hi ha propostes originades en un pretès ecologisme que ratllen el papanatisme. Però també hi ha normatives que, més que del segle XX, semblen més pròpies del segle XIX, per no dir-ne algun d’anterior. Jo estic per la proposta d’ERC de Balenyà, no tant per estalviar paper, que també, sinó perquè ja comença a ser hora que en aquest país deixem de tenir tanta dependència de la paperassa i la burocràcia.

La tecnologia avança i hauria de facilitar la relació entre les persones i les institucions de tal manera que algun dia la paraula burocràcia ens soni també a antiquat. De moment, però, l’únic antiquat són les actituds d’aquests polítics tan aficionats al paper. I, si és així, que existeixen, també ho són les normatives que perpetuen aquestes actituds. Que, sigui dit de passada, són poc ecològiques.

Dijous, 28. El país continua embogit. Som els millors d’Europa. I jo que me’n felicito, perquè m’agrada veure la gent feliç, i n’hi ha molta, avui. Al vespre, debat de les eleccions europees a EL 9 TV. El gran enemic torna a ser l’abstenció. Discursos encotillats com el d’algun partit no ajuden gens a combatre-la. Cal parlar més clar, i sobretot anar a votar. El 7-J ens hi juguem molt més del que pensem. Més que el Barça a Roma."

La il·lustració del post l'he capturada d'aquí.

Una gran zona verda des de Vic fins a Prats

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 22 de maig de 2009:

"Dilluns, 18. L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, i el seu número 2, Xavier Solà, es planten al bosquet del puig dels Jueus per presentar els espais verds que preveu el POUM. Solà presenta l’alcalde com “qui més entén de zones verdes, boscos i plantes, jo diria que gairebé de la ciutat”. Vila d’Abadal es treu com pot els elogis del damunt, relativitzant-los. Però sí que hi entén, l’home. Ho demostra fent crítica constructiva a la forma com l’anterior consistori va dissenyar (o no dissenyar) el bosc del puig dels Jueus. S’haurà d’humanitzar, també, el bosc del puig dels Jueus. I fer-hi passar una carretera pel mig, li retreurien els ecologistes. La roda de premsa va avançant i Xavier Solà es veu amb cor de comparar, a escala, els quatre parcs que naixeran a Vic amb el Hyde Park de Londres. No cola. Vila d’Abadal posa un exemple més palpable: “Si algú vol verd, a Vic, pot anar caminant fins a Prats i només trobarà verd”. Doncs sí.

Dimecres, 20. Carles Mundó, secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, és a Ripoll. Falten 40 dies per l’apagada analògica i encara hi ha un 15% de les llars que no tenen TDT. Ja s’ho trobaran si no s’afanyen! Ens podem quedar sense Batxillerat nocturn, sense urgències als CAP de nit, sense botigues, fins i tot en algun poble sense futbol, però... sense tele! D’aquí al 30 de juny es deurà arreglar i avui pau i demà glòria. El que ja no queda tan clar és si, tal com assegura la publicitat de la Generalitat, al Ripollès (i a Osona més endavant) podran veure el Canal 9 valencià i l’IB3 balear. A l’entorn de les capitals jo ho veuen. Com han vist des de fa anys el 3/24 en analògic. A València ens queixem que el PP ens fa la guitza i no deixa veure TV3. Aquí el PP passa del tema i és el govern el que no desplega el canal que ha de permetre’ns veure la tele valenciana i balear (al 3/24 en analògic ja hi hem renunciat, a hores d’ara). Mundó respon que es veurà “d’aquí a uns mesos”. Quan, però? “Al llarg del 2009”. Ens haurem d’apuntar la data. És clar que si ho diu Mundó és que deurà ser així. Gent de poca fe!"

Sobre els parcs i els espais naturals, i el POUM de Vic, recomano la lectura de l'article que publica a EL 9 NOU d'aquest dilluns en Toni Iborra. També el publica a la web del GDT.

La foto de Josep M. Vila d'Abadal i Xavier Solà a la roda de premsa de presentació dels parcs que preveu el POUM que van fer al Puig dels Jueus és capturada de la web de l'Ajuntament de Vic.

El menjador escolar de l'Andersen, a TV3

Avui al "Telenotícies" de TV3 han fet una informació sobre l'alimentació dels nens catalans. Ho han il·lustrat amb un minireportatge al menjador de l'Andersen. Hi surten molts nens i nenes de la classe d'en Marçal, tot i que a ell només se'l veu de resquitllada. A l'Andersen estem contents i satisfets de poder mantenir una cuina pròpia. Suposo que també ho hem d'estar que un dia que una nutricionista de la Generalitat opina sobre el tema ho faci des del menjador de l'Andersen. El reportatge és el següent:



Sobre menjadors escolars també en parlava, afinant com sempre, divendres en Pep Palau al seu article de la contraportada d'EL 9 NOU i que va reproduir en el seu Utòpic Bloc.

Els amics de les persones i de les floritures

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 15 de maig de 2009:

"Divendres, 7. “Imagineu que marxeu a peu amb el que porteu posat, a un altre país; arribeu i no sabeu anar enlloc. Al final t’atenen, cinc minuts, i no t’assabentes de res. Ha de ser terrible, i horrorós!, ja ho ha de ser prou marxar de casa”. Són paraules de Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic, a la inauguració de l’oficina d’acollida municipal. La primera vegada que vaig parlar d’ell en aquest espai, quan el van nomenar candidat de CiU a l’alcaldia, el vaig qualificar d’“amic dels arbres i els ocells”. Amb el temps, després d’escoltar-li paraules com les de divendres, m’he convençut que també és “amic de les persones”. I això és molt important en un polític. L’alcalde té rampells, comet errors –com tothom–, però és humanista (a la seva manera) i ha viatjat. També molt important en un bon polític. I posats a tenir bons polítics –repeteixo, que també cometen errors, els pobres–, amb l’oficina d’acollida, a més, resulta que apliquen bones polítiques.

Dilluns, 9. Ple de Vic. Xavier Solà protagonitza el penúltim capítol de la seva particular autoflagel·lació després que se’ls n’anés la mà tirant ratlles al POUM. Solà, probablement, tingui alguna ciutat ideal en el seu imaginari particular. I somiava que algun dia Vic fos com aquella ciutat. Però la realitat és tossuda i la classe política en general està massa desprestigiada com per demanar a la ciutadania confiança cega que les floritures dibuixades en un plànol no seran executables fins d’aquí a 50 o 60 anys. El cas és que, m’explicava Solà fa uns dies, ara no podran fer la gran zona verda al Remei, on ara hi ha les naus de l’Opel. Les modificacions que introduïa el POUM, i que ara van a les escombraries, ho haurien permès, em deia. Ara no. Doncs mira, al final, ni floritures ni zones verdes. La vida és molt complicada. I la política, pla!"

El pres Casellas i el diputat Tardà

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 8 de maig de 2009:

"Dimecres, 6. Llegeixo al bloc del diputat d’ERC Joan Tardà la seva visita al director general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Albert Batlle. Tardà hi ha anat per parlar del cas d’Amadeu Casellas, el pres osonenc que diuen que torna a estar en vaga de fam. Tardà hi explica totes les promeses que li havien fet a ell mateix, a tot un diputat, en el sentit que Casellas podria començar a sortir alguns dies de la presó a partir del mes d’abril. Tardà dóna noms i cognoms dels alts càrrecs de Justícia que li ho havien assegurat. No és, de fet, el que Justícia va informar, l’única vegada que va accedir a parlar del tema amb EL 9 NOU fa uns mesos. Des de Justícia, aleshores, van dir que no s’havien compromès amb res amb Casellas perquè deixés la vaga de fam.

Casellas potser es mereixia la presó quan li han enviat. No és aquí el lloc de discutir-ho. Que una persona, que no té cap delicte de sang en el seu historial, es passi bona part de la seva vida a la presó, però, és per fer reflexionar. Com diu Tardà en el seu bloc, “tot plegat reflecteix la cara més frustrant d’un sistema que, més enllà de la bona voluntat i la professionalitat de les persones que hi tenen la responsabilitat, es demostra ben deficient i injust”. La desesperació de Casellas, disposat ara sí a jugar-s’hi la vida perquè tampoc deu pensar que hi té gaire res a perdre, reflecteix, i torno a manllevar les paraules de Tardà, “un gran fracàs social”.

Ara priven Casellas de sortir de la presó perquè van enxampar a algú –la seva dona, diuen a El Punt– quan li duia droga a la presó. S’imposaria una explicació detallada de tot allò que ha envoltat el cas de Casellas per part de la Generalitat. Silenciar-ne els detalls, fins i tot fent veure que és per protegir-ne la seva intimitat, no fa cap bé al cas, ni a la societat en general."

També parla de l'Amadeu Casellas el bloc de la Roser Iborra.

30 anys, campus mòbils i llet crua

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 30 d'abril de 2009:

"Divendres, 24. A l’acte dels 30 anys d’ajuntaments democràtics a Manlleu. Entre els convidats, Manuel Bustos, alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis, de qui certifico tant la seva facilitat per posar-se el respectable a la butxaca com que és clavat a Manolo García. A primera fila, tots els presidents comarcals de la democràcia, tret de Jacint Codina. Pere Prat, quan el va excusar, va dir que era a... Manresa. Llàstima que l’Ajuntament de Manlleu no pogués fer ni una trucada de confirmació i hi faltessin tants exregidors manlleuencs. Va deslluir-ho un pèl tot.

Dissabte, 25. Finalment, CampusMovil.net, la xarxa social per telefonia mòbil destinada a la comunitat universitària nascuda a la UVic, no guanya el concurs europeu Startup 2.0. Però té molt de mèrit haver arribat a la final. Si crear una empresa ja és difícil, que aquesta sigui tecnològica i que tingui l’origen a Vic per fer el salt a Espanya, primer; a Llatinoamèrica, després, i que se somniï en Nord-amèrica, més endavant, ja és d’herois. De fet, herois com Hugo Pardo i el seu equip també van fundar –en un garatge, diu la llegenda– empreses com Google, Yahoo o Facebook. Els sonen? Això sí, Hugo, a part de tecnologia, enginy i coneixement, potser faci falta alguna dosi de valeriana i alguna espelma a la santa de torn?

Dimecres, 29. Segueixo amb interès el debat al bloc de Pep Palau entorn a l’article sobre la llet que publicava a EL 9 NOU de divendres. Hi recuperem moments inoblidables de la infantesa, quan la mare ens feia pa amb "pell", el tel de nata de la llet acabada de bullir. Pep Palau hi aposta perquè la llet que es vendrà amb màquines al carrer sigui llet crua. Hi hauria d’haver algun problema per modificar la llei que ho deu impedir?"

Avui fa 35 anys de la Revolució dels Clavells... i encara hi ha combat

Avui fa 35 anys de la Revolució dels Clavells a Portugal, que ha quedat immortalitzada per a la posterioritat amb la canço "Grândola Vila Morena":



Al nostre país, Lluís Llach va retre homenatge a la Revolució de Clavells amb una de les seves més grans cançons, "Abril 74":



"Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat."

I és que encara hi ha combat... el combat per no oblidar que poden existir les primaveres lliures i que no hem de deixar d'esbrinar mai on dorm la lluna blanca.

Anglada, Tremosa i el Vlaams Belang

Josep Anglada reunit amb Filip Dewinter, líder del Vlaams Belang, a Barcelona el 30 de gener passat

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 24 d'abril de 2009:

"Dijous, 16. Saltant de bloc en bloc vaig del de l’eurodiputat d’ICV Raül Romeva al del candidat a eurodiputat de CiU Ramon Tremosa. Recupero del bloc de Tremosa un article seu publicat el 2006 on venia a lamentar-se del que ell anomenava “El tabú de Flandes” i que la premsa catalana es fes tan poc ressò del moviments del partit independentista d’aquell país Vlaams Belang. Tremosa parlava amb un entusiasme poc dissimulat del Vlaams Velang, i citava un article que deia: “El Vlaams Belang no té res a veure amb el racisme o la xenofòbia; les autoritats belgues el persegueixen i criminalitzen per causa del seu independentisme”.

Divendres, 17. Em truca Josep Anglada per demanar-me per què no informem del seu viatge a Brussel·les, on aquest dissabte donarà suport, convidat pel partit flamenc, al candidat del Vlaams Belang, a les eleccions europees i regionals del mes de juny. Anglada participarà, amb altres líders identitaris, que en diuen ells (xenòfobs, que en diem nosaltres), en un col·loqui organitzat pel Vlaams Belang. Potser és temerari relacionar Tremosa i Anglada d’aquesta manera, però si més no és simptomàtic que no sempre les coses són del color que semblen, i en política, cal vigilar amb qui t’emmiralles, per molt independentista que sigui el mirall.

Dijous, 23. Quan ja semblava que el serial de l’aeroport havia arribat a la seva fi i que se n’aniria a l’Anoia, ara es despenja el Consell Comarcal del Bages anunciant que podria ubicar-se a Moià. L’alcalde ni ho afirma ni ho acaba de desmentir. El mateix alcalde que s’asseia fa uns dies a Lluçà a primera fila al costat del conseller Huguet presentant una cosa que en deien “Territoris serens”. Si va a Moià, de la societat que el gestionés fins i tot en podrien dir “Aeroports serens de Catalunya”."

La foto que il·lustra el post l'he capturada de la web de PxC.

Agrupament familiar a la vigatana

Article publicat a la secció "A corre-cuita" a EL 9 NOU del 17 d'abril de 2009:

"Dijous, 9. Comento l’article de dijous amb Xavier Solà, i em confirma que no només a mi no m’acaba de convèncer que als pisos de lloguer del complex social d’El Nadal només hi poguessin anar els avis de Vic. També a ell i altra gent de l’Ajuntament de Vic. I m’explica que, a partir d’una idea sorgida de l’àrea d’Urbanisme, s’ha inclòs una base al concurs per optar als pisos que obre la possibilitat que també hi puguin anar aquells avis que tenen fills empadronats a Vic. Una mena de reagrupament familiar a la vigatana. Una idea pensada per a aquell antic veí de l’Esquirol o de Folgueroles, que se n’ha anat a viure a Vic, que té els pares grans al poble, i que els voldria tenir més a prop. Una bona idea. No s’acaba d’entendre per què no ens la van explicar en la presentació dels pisos. Però vaja, a vegades els polítics pequen d’exagerar les virtuts d’un projecte i altres es queden curts.


Dijous, 16. Ens presenten els segons Premis Blocs Catalunya que stic.cat organitzarà aquest any a Vic, el 2 d’octubre. Aquell dia Vic serà la capital blocaire de Catalunya, i per extensió, de les noves tecnologies de la informació. Capital també s’ho és acollint esdeveniments com aquest, no només tenint una seu d’uns serveis territorials amb quatre funcionaris colgats de papers.

Pinta bé l’aposta de l’Ajuntament de Vic, i d’Impe en concret, per les noves tecnologies de la informació. El reforç de l’e-week, amb una fira de les noves tecnologies inclosa, i l’impuls del futur citilab en són dues mostres. A Osona, l’existència d’un potent nucli blocaire agrupat entorn de l’Osonosfera n’ha de ser un bon aliat. Ara ja només faltarà que un altre dia es puguin retransmetre actes com el d’aquest dijous al Sucre en directe per la web. Ahir, els d’stic.cat ho volien fer, però va fallar la cobertura. Vaja..."

El vídeo que il·lustra el post és la informació d'EL 9 TV sobre la presentació dels Premis Blocs Catalunya, aquest dijous a Vic. Es pot trobar més informació de la presentació a el9nou.cat, a naciodigital.cat, a la web d'stic.cat, on també hi ha un dossier sobre els premis i una galeria de fotos de la presentació, i a la web de l'Ajuntament de Vic.

Carretera sense camions, per ara

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 9 d'abril de 2009:

"Divendres, 3. Participo en la visita –ara ja no en diuen ni inauguració– del nou Eix Vic-Olot. La setmana passada vaig estar temptat de parlar-ne en aquest espai i titular-lo “Carretera de camions (2)”. El primer “Carretera de camions” l’havia escrit el juliol de 1995, el dia de la inauguració de l’Eix entre Vic i Girona. Aquell dia, a la inauguració, Santi Benito, que aleshores era un pes pesant a Convergència de Vic, amb pretensions de ser-ne el futur alcalde, em va 'renyar' amistosament: ni era el dia adequat per titular allò, ni acabaria sent veritat, perquè els pendents de l’Eix eren molt forts i els camions preferirien continuar fent el trajecte per l’autopista. Ni va ser mai alcalde ni va encertar en això dels camions.

Divendres, però, no ho vaig titular. El govern actual sembla haver mig après la lliçó de l’Eix i, tot i haver fet una carretera ràpida, però alhora estreta, talment com l’Eix, de moment diuen que prohibiran passar camions de gran tonatge de trànsit internacional. Provisionalment, però. Mentre no hi hagi les variants d’Olot i les Preses. Després ja diran. Doncs que continuï la prohibició, perquè si no, Bracons també serà una “carretera de camions”, amb tot el que això representa, accidents mortals inclosos.

Dilluns, 6. Ens presenten els 63 pisos de lloguer per a gent gran d’El Nadal, a Vic. És la primera vegada que entro al complex residencial, la nineta dels ulls de l’exalcalde Codina. Tot està a punt per obrir, com a molt tard, a l’octubre. Pinta molt bé. Alguns diuen que és lluny del centre. Potser una mica, però el POUM també dibuixa un nou centre allà a tocar. Alguns avis, però, ja no seran a temps de veure’l. No m’acaba de convèncer que als pisos només hi puguin viure avis de Vic. Si Vic vol ser capital, que ho és, hauria de ser generós i oferir equipaments com aquests a la comarca."

La foto que il·lustra el post, amb l'alcalde de Vic i el director de l'Hospital de la Santa Creu conversant al balcó d'un dels pisos del Nadal, amb vistes a Sant Sixt, és del gabinet de premsa de l'Ajuntament.

Temps era temps, l'esport era diferent

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 3 d'abril de 2009:

"Dimarts, 31. Trist pel descens del Voltregà, tant com content estava la setmana abans pel triomf del Vic. Amb el descens del Voltregà es culmina una mort lenta i agònica de tota una època de l’esport català, quan encara el professionalisme –l’esport d’elit, en diuen ara– no havia sotmès els clubs a la dependència absoluta de la dictadura de l’esponsorització. D’aquella època que el Voltregà guanyava copes d’Europa a la pista descoberta, i que em remet a la meva infantesa quan escoltava per Radio Peninsular les retransmissions d’hoquei que feien els inoblidables Josep Fèlix Pons i Miguel Ángel Valdivieso. Ara fins i tot TV3 –perdó, el Canal 33– dóna prioritat a un partit de bàsquet Manresa-Barça, on no s’hi jugaven gairebé res, per davant de tota una final de Copa del Rei Vic-Barça.

Dimecres, 1. L’alcalde de Vic opta per matar el missatger per explicar el seu silenci sobre el relleu de Jacint Raurell a l’àrea d’Intervenció del Sòl. Resulta que el tema no era notícia. Molt bé, és la seva opinió. Però vist que altres pensàvem el contrari, què costava diumenge a l’Ajuntament, quan se’ls va consultar, donar les explicacions que es van donar al ple, sigui o no sigui la causa final de la redistribució del cartipàs? Raurell serà el director general del nou parc científic i tecnològic. Un bon director, penso jo. Alguns ja s’han afanyat, emparats en l’anonimat, en aquestes plataformes de “difamació 2.0” que en diu Burgaya –que exagera i s’equivoca en el qualificatiu– per posar en dubte l’experiència de Raurell en aquest camp. No saben –perquè a part de covards, són ignorants– que ja dirigeix el consorci urbanístic que gestiona el parc industrial de les Vinyes, a Torelló. Podrà ser també Raurell el pont amb Franch i companyia per desfer els malentesos en matèria de parcs tecnològics?"

El vídeo que il·lustra el post, i que inclou imatges del NO-DO d'una de les mítiques finals de Copa d'Europa a la pista descoberta de Sant Hipòlit, és d'EL 9 TV.