Blocs i alcaldes amb sentiments

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 16 de maig de 2008:

"Divendres, 9. L’article sobre els camins ramaders aixeca polseguera, sobretot al Lluçanès. I com que a mi sempre m’agrada més veure el got mig ple que no pas mig buit, em quedo amb dues conclusions en positiu. Una, que no perquè no ho sabés, no deixa d’impactar quan t’ho diu l’alcalde mateix: “Els alcaldes també tenim sentiments”. El d’Olost, Josep M. Freixanet, va començar el divendres dient-me que l’havia “insultat” en l’article. Total, per dir que mirava cap a una altra banda davant la polèmica dels camins ramaders. Doncs no, resulta que no havia mirat cap a una altra banda. En tot cas, se li podria arribar a retreure, com a molt, el contrari, que havia mirat cap a totes les bandes alhora i, després de quasi tres anys de negociacions amb la Generalitat, que és qui té les competències, no n’havia tret l’aigua clara del tot. Divendres mateix va afanyar-se a precipitar la decisió de la Generalitat de classificar els camins ramaders d’Olost, com volen els pastors de la zona. Bé està el que bé acaba, sigui de qui sigui el mèrit. I sí, Freixanet resulta que té sentiments. Em va agradar saber-ho i certificar-ho, ni que fos a força de ferir una mica els meus, de sentiments, que els periodistes també en devem tenir.

L’altre got mig ple: el debat generat entorn del tema al bloc, tot i que encara amb un excés d’anònims. Sóc dels que penso que hi ha diaris de paper per anys. Però també que internet, i tot el que es mou al seu voltant, a hores d’ara ja són un excel·lent complement a la premsa de paper. La comunitat blocaire d’Osona cada dia és més rica, tot i que encara un pèl massa endogàmica. Ho podeu comprovar en la llista de 140 blocs d’Osona i el Lluçanès que tinc enllaçats al meu, “A corre-cuita”."

El tema ha estat seguit també en els blocs del mateix Josep Maria Freixanet i del seu corregilionari Jordi Casals. A tots dos els agraeixo que, malgrat una certa discrepància, m'hagin enllaçat en el seu bloc. Aquesta és una de les gràcies de l'Osonosfera, i espero que de la Blocosfera en general, que malgrat la discrepància, ens enllacem entre tots i no passa res. D'aquí la riquesa del debat.

I si posem botigues a la Casa Sacerdotal?

Article publicat a EL 9 NOU del 9 de maig de 2008:

"Els botiguers van armar-se, ja fa anys, quan Ramon Montanyà encara somiava que Vic era una ciutat del nord d’Itàlia, contra les zones de vianants. Anys a venir, han resultat ser les seves principals aliades. Després van venir els supermercats. Encara recordo el cristo que ens van muntar des de CentreVic perquè vam gosar informar que n’obriria un al carrer Morgades. Ara algunes cadenes de supermercats fins i tot formen part de les agrupacions de botiguers. I ja formen part, la majoria, de l’anomenat comerç de proximitat.

El penúltim papus del comerç vigatà van ser els establiments tipus Decathlon. S’hi van oposar amb ungles i dents. Tant se val, perquè també van perdre la guerra. I ara la regidora de Comerç es lamenta d’haver perdut una gran oportunitat: ja que ha acabat venint igualment a Vic, tant per tant que el Decathlon hagués anat en una zona prou necessitada de dinamització comercial, com és el sud de la ciutat. I que hagués actuat d’efecte locomotora per dur-hi altres comerços. I altres clients.

I tot passejant per Vic, comprovant on hi ha baixos tancats, observo una zona magnífica de passeig, punt de contacte entre la ciutat vella i la ciutat nova. Uns baixos infrautilitzats i que dinamitzarien com cap altre l’entramat comercial. I si poséssim comerços als baixos de la Casa Sacerdotal? Les arques del Bisbat també ho agrairien. Això sí; aquí, Anglada, prostíbuls, no."

Turisme identitari i passat ramader

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 9 de maig de 2008:

"Dissabte, 3. Un centenar de persones acompanya un ramat d’unes 500 ovelles en la primera activitat d’aquest any al Solc, el cicle de cultura tradicional que es fa cada any amb més èxit i ressò al Lluçanès. El ramat segueix un camí antic de transhumància de la Catalunya interior cap a França. La cultura catalana no s’ha forjat només a base d’ermites romàniques, Dalís, Mercè Rodoredes i Gaudís. Totes elles expressions culturals de primera línia. Els camins de transhumància, que encara avui transiten, ni que sigui a títol romàntic, els últims ramats de la nostra muntanya, també formen part d’aquesta cultura. Per molt que els pesi a empresaris turístics com el del càmping d’Olost, entestat a posar els interessos del seu negoci per davant de la preservació del camí ramader, com s’està fent en tants altres municipis del Lluçanès i la Catalunya interior. Com ara s’està fent a Sant Bartomeu del Grau. I l’alcalde de Sant Bartomeu, encantat de la vida, de recuperar una part de la nostra història i, de passada, possiblement també incentivar l’interès dels nous turistes d’interior.

I em pregunto per què l’alcalde d’Olost mira cap a una altra banda. Com deurà fer aquest dissabte quan pastors de la Catalunya interior es concentraran un any més, en una manifestació-caminada amb les ovelles entre la Barraca del Serra i la tanca del càmping d’Olost seguint el camí ramader que va de Vic a Berga, tancat en aquest tram. Després, el conseller Huguet, soci de partit de l’alcalde-diputat, s’omplirà la boca de parlar del nou turisme identitari. A quina identitat es refereixen? A la del nostre passat ramader, no."

Imatge capturada de la web www.ovellanegra.cat

PS 1: Amb posterioritat a la publicació de l'article, l'Ajuntament d'Olost va fer arribar a la premsa un comunicat del mateix Ajuntament i un altre de la Direcció General de Medi Natural que demostrarien que l'alcalde Josep M. Freixanet sí que s'ha cuidat que es classifiquessin els camins ramaders d'Olost, com efectivament sembla que farà la Generalitat, segons un comunicat datat ahir divendres mateix. En aquest enllaç d'EL 9 NOU hi ha penjats els dos textos.

PS 2: Al llarg del cap de setmana, i dins la secció de Comentaris (massa d'anònims, això sí), el debat ha continuat, amb una intervenció final inclosa de l'alcalde i diputat Josep M. Freixanet, a qui li agraeixo que afronti el debat en públic.

Com que al llarg del debat hi ha més d'una referència al bloc de l'Aleix Cardona, deixo aquí un enllaç. També un altre amb la informació d'EL 9 NOU i amb Vilaweb Lluçanès.

21 blocs més a l'Osonosfera

A mesura que s'acosta la data de la 1a Trobada de l'Osonosfera, la llista es va fent gran (en bona part gràcies a la col·laboració d'altres blocaires; gràcies!). Les últimes incorporacions han estat les següents:

-Doctor Campana, un professor de primària de Manlleu que té un bloc sobre medicina tradicional xinesa.
-Ferdyland, el bloc personal, molt fotogràfic, d'en Ferran Rosanas, un altre manlleuenc.
-Visqui la llengua, un altre bloc personal, de la Raquel Soler, una professora de Manlleu.
-Jordi Pamplona, vigatà, té un interessant bloc sobre meteorologia, molt adient per l'època que som, que parlar del temps ja no és un pretext quan no se sap de què parlar, sinó que ocupa portades de diaris i provoca crisis de govern.
-Guillem López, vigatà, excel·lent bloc especialitzat, bàsicament, en màrqueting polític, molt introduït en tota la qüestió 2.0.
-La boirina verda, del taradellenc Krugger, en la seva versió bloc.cat. A la llista ja n'hi havia una altra versió, de Blogger.
-Bernat Reig, un altre taradellenc. El bloc és, bàsicament, de viatges i expedicions.
-Els tres passarells, com es fan dir ells, un altre bloc de viatge, en aquets cas d'un que preparen al Canadà. Són en Pitus, la Lali i en Vila, tres osonencs de Vic, Calldetenes i Santa Eugènia, que ja van fer junts un altre viatge de tres setmanes per Europa.
-Enmig del camí, un altre bloc manlleuenc molt personal, i malgrat tot, sembla que escrit a sis mans: les de l'Arnau, l'Ivan i en Miquel.
-Velles cançons de la nova cançó, un bloc molt musical, amb regust d'anys seixanta i setanta, del manlleuenc Joan Usart (no, no és l'exalcalde, és un altre Joan Usart).
-Paula Garcia, una estudiant taradellenca, que també té un bloc personal.
-Dos blocs del torellonenc Jaume Martí: un de més personal, i un altre d'alliberat sindical.
-Un dels més espectaculars, si més no per la temàtica: el bloc de la Plataforma Anti-Fernando Alonso (PAFA), que es fa des de Vic.
-Més temàtica esportiva: dos blocs del meu germà, en Toni Comajoan, de Calldetenes, un sobre col·leccions de cromos de futbol i un sobre entrades de finals de la Champions League de futbol.
-El bloc de l'escriptor i dramaturg vigatà Gerard Guix.
-Dues incorporacions a la llista gràcies a l'Isaac Peraire: un bloc de la Lluçanesfera (cada vegada més prolífica), el de l'Ester Armengol, i un de l'encara incipinet Collsacabresfera, el de la Glòria (o Òria) Rovira.
-I, finalment, dos blocs d'en Fèlix Ortega, un vigatà "exil·liat" a Barcelona, que té dos blocs musicals: Rock & Bloc, i Rocknrollmotherfuckers.

I dues novetats més, per acabar. Dos polítics, dos veterans de l'Osonosfera, que estrenen bloc: en Joan Ballana i en Josep Maria Freixanet. En Ballana, a més, aprofitava aquest dilluns que estrenava bloc per retransmetre el primer ple de Vic per twitter.

Tots aquells que vulgueu afegir-vos a la llista de l'Osonosfera, em podeu deixar la vostra adreça als comentaris d'aquest post, o enviar-m'ho a jcomajoan@telefonica.net. I si sabeu d'algú altre (ens en falten molts, segur), també.

La meva idea és obria una segona llista de l'Osonosfera amb els blocs de col·lectius i entitats. Seran benvingudes tantes adreces com sapigueu. I ja n'avanço una tercera: blocs escolars, cada vegada més prolífics. I és que s'ha de fer planter!

Tots rebreu uns dies abans de la 1a Trobada de l'Osonosfera un missatge (per correu o si no el sabem, per miserable que sigui el sistema, a través d'un comentari al vostre bloc), amb el lloc, dia, hora i programa de la trobada. Promet ser interessant.

Serpentejant pel camp de golf

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 2 de maig de 2008:

"Diumenge, 27. A passeig amb la família pel sender que va de la font del Botàs fins a la Creueta erigida en honor de Cèsar August Torras, a Camprodon, camí de Rocabruna i Beget. Un passeig curt i planer, amb parada inclosa a la font de Sant Patllari per dinar. Tot plegat, recomanat per a aquells que els agrada sortir a exercitar les cames sense necessitat de fer grans caminades. Especialment agradable ara que els pixallits ja tenyeixen de groc els prats d’herba.

D’entre tot, però, destaco que pràcticament tot el sender discorre, serpentejant, pel bell mig del camp de golf de Camprodon. Ara mateix no recordo quins arguments van esgrimir els que ja fa anys van oposar-se a aquest camp de golf, si hi havia la sospita (ara ja desmentida) que al darrere hi hauria l’especulació urbanística pròpia de tot camp de golf, o si era oposar-se per oposar-se, perquè és més fàcil anar en contra d’un camp de golf que d’un mercat com el que cada diumenge deixa alguns carrers de Calldetenes fets una porqueria.

El que sí que vam poder certificar és que el camp de golf de Camprodon està ben integrat en el paisatge, fins al punt que fins i tot els excursionistes de diumenge en formem part. I, a més, quasi no es deu haver de regar per mantenir el verd. Ni en anys de sequera com aquest. Un bon element de reflexió pel dia que ens vinguin ganes d’oposar-nos a projectes tan políticament incorrectes com s’han convertit avui dia els camps de golf. Si fins i tot l’ACA els inclou dins l’estadística de reg agrícola! Amb tanta aigua com tenen, qualsevol dia ens en fan un a Prats!"

Tòpics, barretines i finestres tancades

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 25 d'abril de 2008:

"Dimecres, 23. Sant Jordi. A Vic només deixen parar els llibreters. Tinc els meus dubtes que fins i tot en un dia assenyalat com aquest hagi de primar la qüestió econòmica, a cop de llicència d’activitats, per davant de la festa, dels autors que volen vendre directament el seu llibre. Un cop a l’any! Entenc les dificultats que tenen les llibreries de tota la vida per sobreviure en una selva plena de Carrefours i editorials que imposen condicions draconianes, però fer-ho pagar als petits autors que muntaven la paradeta, no ho sé...

Mentrestant, al Palau de Pedralbes, a Barcelona, la flor i la nata de la societat civil catalana (com si n’hi hagués de militar!) fa la viu-viu a l’entorn del president Montilla i companyia. Entre ells, el regidor d’ERC de Torelló Jordi Casals, que retransmet en directe la festeta a través del twitter. A mig camí del bloc i el xat, el twitter és una de tantes joguines que ofereix la xarxa. I si a Vic es tanca una finestra als escriptors, tant per tant que el món n’obri una als que tenen alguna cosa a dir. La més bona del twitter d’en Jordi: “alcalde d’Ogassa amb Conrad Son”. Explosiu!

Dijous, 24. Arturo San Agustín, a El Periódico, també es fixa en l’alcalde d’Ogassa i la seva barretina: “Un pacífic ciutadà, amb la gorra catalana i propietari d’un bigoti com el de Hitler, causava un cert desassossec”. Primera, als “pacífics ciutadans” no els volen a la recepció de Pedralbes; si era allà és perquè és algú. Tan difícil era esbrinar qui era? Tòpic per tòpic, doncs: per a alguns periodistes, Catalunya s’acaba a la Ronda de Dalt."

Sobre la prohibició de vendre llibres a Vic per Sant Jordi n'han fet també posts (amb reproducció del manifest dels afectats inclòs) en Quim Soler, en Xavier Tornafoch i la Roser Iborra. Sobre l'article d'El Periódico, n'ha fet un de molt atinat en Xavier Bardolet.

Transvasament del Ter al Lluçanès

Article publicat (amb alguna petita modificació) a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 18 d'abril de 2008:

"Divendres, 11. El flamant nou conseller de Governació, Jordi Ausàs, es planta a Vic a explicar les inversions de la Generalitat a la Catalunya Central. Abans que res, un aplaudiment a la Generalitat per explicar-ho des de Vic. És tot un detall, sobretot tres dies després que el conseller Huguet nomenés dos manresans més per a dos alts càrrecs d’Universitats. Ara bé, ara com que queda bé parlar de les inversions en aigua, el conseller Ausàs destaca les de la portada d’aigües al Lluçanès. En diuen “abastament en alta”, però en realitat és un transvasament d’aigua del Ter (pobre Ter!) cap al Lluçanès, que en bona part pertany a la conca del Llobregat. I aquest ni passa per l’autopista ni és temporal, sinó que és per sempre.

Encara recordo la "trampa" que li va parar Enric Castellnou el 2003 a Josep-Lluís Carod-Rovira. En una entrevista que polítics osonencs li feien als candidats a la presidència de la Generalitat, a Castellnou li va tocar Carod. Li demanava: “Tenint en compte que ERC està en contra del transvasament de l’Ebre, també està en contra de portar l’aigua del Ter al Lluçanès?”. I Carod no va picar: va respondre que estaven en contra de tots els transvasaments, inclòs el del Ter al Lluçanès. I van venir temps de tripartits a Osona i el Consell Comarcal presidit per ERC va fer enrere el projecte de dur aigua del Ter al Lluçanès. Però, temps a venir, va arribar la sociovergència al Consell i el projecte s’ha reprès. I estan decidits a fer un transvasament del qual, això sí, pràcticament ningú en parla, ningú. Tampoc el flamant diputat d'ERC d'Osona i el Lluçanès. Ni tan sols Castellnou, a hores d’ara ja jubilat. O no s’ha jubilat del tot?"

Deu blocs més a l'Osonosfera

L'ordinador ahir va tornar a casa. Havíem de baixar a Barcelona, però, i fins avui no l'hem connectat. No ha arribat ni a arrencar del tot. Això sí, just al moment de parar-se, ha fet una pudor de cremat que no presumeix res de bo.

Guanyant una estona al cap de setmana, des d'un altre ordinador he entrat deu blocs més a la llista de l'Osonosfera, fruit de les aportacions d'en Joan, en Jordi i alguna de meva. Són els d'en Xevi Codina (de Manlleu, sobre mobilitat sostenible), l'Annita Song, l'Eudald Rifà (de Torelló, sobre la seva volta al Mediterrani), en Krugger (de Taradell), en Josep Maria Camprodon (de Vic, sobre muntanya), en Lukasz Szczekala (un polonès d'Erasmus per Vic), en Dídac i la Míriam (de Vic, sobre muntanya, també), "Vic des de la boira" (anònim, tot i que m'expliquen que el fan, no sé si amb altres, una colla de veterans de l'OAR), el d'en Llucià Guiteras (que ja havia estat a la llista, però l'havia tret, perquè encara estava en període de "proves") i el d'en Pep Palau (el gastrònom manlleuenc resident a Espinelves). Benviguts a totes i tots.

Quan tingui un moment completo la llista amb d'altres blocs individuals i una munior de col·lectius.

Una Veu per explicar el Remei

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU de l'11 d'abril de 2008:

"Dilluns, 7. Entre el públic del ple de Vic passa desapercebut per a la majoria. És Joan Albert Argerich, nou fitxatge de l’Ajuntament per coordinar la comunicació de tot allò referent al Pla de barris i el Remei. Argerich és un històric de la comunicació catalana, la primera veu que va parlar, un ja llunyà 13 de desembre de 1976, per Ràdio 4, la primera ràdio en català després de la dictadura.

Tot i haver desenvolupat bona part de la seva carrera a Barcelona, Argerich no ha perdut el seu caràcter gironí, de periodista de comarques, dels que creuen en trepitjar el territori i mantenir el contacte amb la seva gent. Tan diferent d’aquells gabinets de la capital que ho arreglen tot a base de plafons freds i acolorits i de power points farcits de gràfiques i idees-força. Serà bo tenir un home com ell explicant el projecte del Remei, on durant un temps hi haurà tot el barri aixecat.

De fet, la presentació del projecte de la setmana passada, sense que segurament Argerich encara hi intervingués, ja va ser un bon símptoma, tant pel to que se li va donar, didàctic i transparent, com pel lloc on es va fer, una sala –incòmoda, però acollidora– de la parròquia. Tan diferent de la suposo que caríssima exposició del POUM a la Llotja del Blat, que no deu haver anat a visitar ningú.

Els impulsors de la reforma d’urgències a hores d’ara ja deuen ser conscients de la necessitat d’una bona campanya d’informació. D’una campanya propera. A Vic mateix també han pecat en la implantació de la zona verda d’aparcament, sense explicar-ne prou bé les virtuts. Al Remei ha de ser diferent. Ens hi juguem massa."

Dues dosis d'humor i una visió de futur

A l'espera que l'emergència informàtica trobi la seva fi (i que en Ballana completi el seu nou bloc i ja pugui tuitejar des del ple de Vic), i sobretot, perquè no perdem el bon humor, us deixo amb dos posts de l'Osonosfera que m'han fet somriure: un d'en Josep M. Brugera, i un d'en Jordi Roca. I, perquè no tot ha de ser a base d'humor, ara un post emprenyat, i no sé si visionari: el d'en Xevi Bardolet.

Emergència informàtica

M'havia reservat part del cap de setmana per començar a tuitejar (qui ho ha fet és en Casals i en Ballana promet fer-ho al ple d'aquest dilluns a Vic), per actualitzar la llista de l'Osonosfera (tinc una quinzena ben bona de blocs nous per entar-hi), fer les primeres passes amb el Netvibes i escriure un post de resum de la genial xerrada d'en Lluís Foix a la jornada de premsa digital d'aquest divendres. Però m'he hagut de conformar amb portar l'ordinador al servei tècnic. Un altre cap de setmana serà.

Imatge capturada del bloc reelrap.com.

Un que proposa arrencar arbres

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 4 d'abril de 2008:

"Diumenge, 30. Tothom es veu amb cor d’opinar sobre la sequera i la falta d’aigua. Jo, de moment, prefereixo seguir què diuen els que hi entenen, els que fa anys que en parlen, com l’ecòleg Ramon Folch. En una entrevista a El Punt, diu: “Parlem de transvasar 200 hm3 d’aigua quan les depuradores en llencen 650”. I sobre els transvasaments: “Cada vegada que comprem aigua embotellada estem portant aigua de la conca de la Tordera, per exemple, a la del Llobregat si la persona que se la beu és a Sant Boi”. I és que voleu dir que a hores d’ara l’“aigua de boca”, que en diuen els entesos, no és bàsicament l’embotellada? I la de l’aixeta va a la dutxa, a l’aigüera i al vàter. O al jardí.

Dilluns, 31. En Xevi Bardolet, bon coneixedor del món forestal, i millor periodista i ara també blocaire, comenta la macroplantada d’arbres de diumenge dels de Catalunya Ràdio, i em sorprèn titulant al seu bloc: “I si n’arranquéssim, d’arbres?”. Llegiu-ne atentament la seva argumentació. L’ecologisme de pa sucat amb oli que no ens traiem del damunt ens fa pensar que s’han de plantar molts arbres quan, per a una bona gestió forestal, el que faria falta en alguns punts és arrencar-ne, sobretot en boscos deixats de la mà de Déu. Una massa boscosa descontrolada que, explica, en ocasions també és responsable de la disminució de cabals de rius i rieres, ja que xucla cada cop més els recursos hídrics.

Dimecres, 2. Llegeixo en un informe de l’ACA l’alt percentatge de demanda d’aigua per al reg. I dins el reg, hi inclouen els camps de golf. I si també arrenquem l’herba dels camps de golf?"

98+2: Ja som som 100 a la llista de l'Osonosfera i/o Lluçanesfera!

I amb dos blocs més que m'ha passat en Raül Escobar, ja som 100 a la llista provisional de l'Osonosfera/Lluçanesfera. Els dos últims en incorporar-s'hi són dos tonencs: en Ramon Fabre i en Xavier Martínez. Gràcies, Raül!

Ahir al vespre vaig trobar més blocs osonencs, però no he tingut temps d'entrar-los a la llista. A veure si el cap de setmana trobo un moment.

98 blocs a l'Osonosfera i/o Lluçanesfera

Aquest vespre tornem a tenir reunió de blocaires al Casino de Vic. Em vaig compremetre a portar-hi la meva llista actualitzada de l'Osonosfera (i la Lluçanesfera). De moment, m'han sortit 96 blocs. A partir d'una classificació tan subjectiva com volgueu, me n'han sortit 35 de polítics o de política, 16 de temàtics, 7 de periodistes, 1 de literari, 25 de personals, 8 de temàtica diversa i 4 de benjamins, escrits per nens. Tots estan enllaçats a la columna de la dreta del bloc. Si algú de vosaltres en sap algun altre (o hi ha algú que se'n vulgui sortir), que m'ho faci saber al meu correu (jcomajoan@telefonica.net) o deixant un comentari al bloc.

PS 1: En Carles Banús m'envia el número 97 de la llista: en Marc Vilaplana, de Tavèrnoles, que té un bloc sobre escalada. Ja és incorporat a la llista. Gràcies, Carles.

PS 2: I el número 98 és en Josep Maria Jurado, empresari vigatà, que entre altres coses, porta una ràdio per internet. Ell mateix s'ha donat a conèixer. Benvingut a la llista provisional de l'Osonosfera, Josep Maria.

Carreteres netes i mossos de sèrie B

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 28 de març de 2008:

"Dilluns, 24. Al canal 3/24, que a Osona i el Ripollès encara no podem veure si no tenim TDT, que ja és delicte tractant-se d’un canal públic que dóna un servei públic, dibuixen unes cadenes com una catedral a la collada de Toses. Els turistes s’ho devien creure, més si escoltaven Catalunya Informació, que també recomanava l’ús de cadenes. I és que la collada, pels valents que van atrevir-s’hi a passar era neta, neta. Neta de cotxes, perquè es van espantar tots i van preferir encomanar-se al papa-Caixa protector del túnel del Cadí. Però també neta de neu perquè qui ho havia de fer s’havia cuidat de treure-la de bon matí. Serveixen de gaire res les informacions del trànsit de la tele i la ràdio públiques, totes amb un gran desplegament de mitjans, helicòpter inclòs? Cada matí ens embafen dient-nos que hi ha embussos de trànsit on és normal que n’hi hagi. Ens confirmen el que ja sabíem. I si algun dia hi ha alguna cosa anormal, com la nevada de dilluns, va i s’equivoquen.

Fotografia de Jordi Puig publicada a EL 9 NOU del 28 de març.

Dijous, 27. Tres periodistes d’aquesta casa són a Folgueroles, on una propietària vol fer parar les obres de la MAT. Ella ens ha avisat a nosaltres, i els de l’empresa elèctrica, als Mossos. Tothom sembla fer la seva feina, fins que un mosso amb ganes de fer-ne més del compte comença a entorpir la feina de la companya que grava i del fotògraf. I quan li demanen per què ho fa, ell els demana, intimidador com deu haver vist en alguna pel·lícula, el carnet d’identitat. A l’escola de policia no els han parlat del dret a la informació dels ciutadans? A l’escola de primària ho haurien d’ensenyar, això!"

Les corrandes de la Xicalla

En temps de tanta correcció política, s'agraeixen les corrandes que la coral Xicalla va cantar diumenge a Vic. En podeu trobar la lletra íntegra de les 55 corrandes a la web d'El 9 Nou i un vídeo amb algunes de les més sonades al bloc de "La Terrassa" d'EL 9 TV. No tenen pèrdua. Felicitats i que no es perdi el bon humor, Xicalla!

Les joguines d'internet

L'altre dia, fent un cafè amb un amic periodista, aquest m'alertava a mi i a un dels impulsors de l'Osonosfera, que Internet és ple de joguines. El que nosaltres en diem eines no són més que això, joguines per als navegants que ens llancem a l'oceà que és la Xarxa amb una barca de plàstic feta a la Xina (aquí, potser seria més atinat dir a Califòrnia).

M'he recordat de l'adevertència de l'amic periodista en llegir l'entrada que El 9 Nou té a la Viquipèdia. Un text més o menys afortunat (val més això que res) remet a l'entrada de Jordi Molet, el director general del grup El 9 Nou. Doncs bé, només d'arribar a l'entrada de Jordi Molet ja sospites que el 1977, exacament, no hi va néixer. I esportista ja ho és, però no practica precisament l'esport en qüestió.

És una llàstima, perquè la iniciativa de la Viquipèdia era benintencionada, com tantes altres que han nascut a l'empara del paradís llibertari amb què molts van confondre -i altres continuen confonent- la xarxa d'internet. El cas de l'entrada d'en Jordi Molet a la Viquipèdia, de ben segur, és una anècdota, un error com tants se'n cometen als mitjans de comunicació, però és un símptoma que, efectivament, tal com deia l'amic periodista, la xarxa, ara per ara, és plena de joguines.

Imatge capturada de la web de Global b2b Network

La família i un més

Avui em permeto la llicència d'usar el bloc per a un parell de felicitacions de caire personal/familiar: la primera, a l'Arnau, pel primer aniversari del seu bloc. I la segona, a en Toni, per haver-ne obert dos durant aquest llarg cap de setmana. No són exactament un bloc, però sí que fa servir les eines dels blocs per fer arribar al món un pessic de les seves esplèndides col·leccions d'entrades i cromos de futbol. Felicitats a tots dos!

Comarca busca líder sòlid. Urgent

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 20 de març de 2008:

Dilluns, 17. Aquest home m’admira. Fins i tot sento un cert pudor de parlar-ne sempre tan bé, però les coses són com són. El regidor vigatà Antoni Serrat ve al Temps afegit d’EL 9 TV, en la seva condició de president de l’OAR. Presideix un equip de futbol i com qui diu no sap ni què és un fora de joc. Alguns s’escandalitzarien, però tractant-se d’un club que s’ha caracteritzat molt de temps per ser una escola de futbolistes, penso que és molt més un mèrit que un defecte. Serrat desprèn credibilitat. Fins ara l’havia sentit com a polític, ara també el tinc entre els ídols del món futbolístic. Bona feina, OAR!

Dimarts, 18. Francisco Marhuenda, periodista català que dirigeix des de fa poc La Razón, raona a la tertúlia de la COPE que ara els joves catalans tenen menys ocasió d’aprendre castellà. Des que no hi ha la mili i que no s’ha d’anar a la universitat a les castelles, com passava abans en algunes carreres. I s’exclama que fins i tot Vic tingui universitat (!). Doncs sí, ja fa segles que en tenia, fins que el seu Felip V la hi va prendre. Aquest Marhuenda és el mateix que, allà pels anys vuitanta, ell era el delegat de l’Abc a Catalunya i jo n’era el corresponsal a Osona. Sí, sí, de l’Abc! És l’únic que en els meus 23 anys de periodisme m’ha dit que havia de seguir una línia política: havia d’anar a favor de... CiU! Eren els temps que l’Abc proclamava Pujol “español del año”.

Dimecres, 19. Miquel Franch proclama que la futura estació de Torelló serà l’estació d’Olot. A Vic també hi aspiren, com també volen fer un parc tecnològic. Com Ausa Futur. Anunci pel diari: “Comarca necessita líder sòlid. Urgent”.

Fideuà versus morralla amb galàpet

Acudit d'en Lluís Capdevila a EL 9 NOU del 10 de març de 2008

Els resultats de les eleccions ja han estat més que comentats per gent molt més introduïda i implicada que no pas (a l'Osonosfera, entre altres, per l'Albert Bardolet, l'Aleix Cardona, en Domènec Pérez, l'Isaac Peraire, en Joan Ballana, en Jordi Casals, en Josep Romeu, la Laia Riquelme (que explica per què no va votar), en Marc Riera, en Pere Vilarrasa (que titula servint-se del joc de paraules entre el "català emprenyat" i la "catalana prenyada"), en Xevi Bardolet i en Xavier Tornafoch. Jo em limitaré, com sempre a corre-cuita, a recordar-me d'alguns noms d'aquesta jornada electoral:

1) En Jordi Casals. El vaig convidar a la tertúlia estrella de la nit electoral a EL 9 TV. En Jordi m'agrada, el tinc per un amic i company blocaire, i penso que li pot interessar ser a la tertúlia, colze a colze amb els "popes" de tertuliologia osonenca (Solà, Burgaya...). Al final, però, sempre li acabo fent una putada. Es veu que ja el vaig convidar el dia del referèndum de l'Estatut i ara aquest diumenge. Noi, Jordi, no tinc paraules... Se'l veia destrossat (i això que ja venia curtit d'aquesta setmana mateixa que havia patit la patacada de la sociovergència osonenca!). Amb tot, em quedo amb una de les seves expressions: deien que aniria a votar el "català emprenyat" i, en realitat, hi ha anat "el català acollonit".

2) En José Zaragoza. Un 10 i mig per la campanya que ha muntat."Com passar del català emprenyat al català acollonit en 15 dies". I perquè després diguin que les campanyes ja no serveixen de res! I que els mítings només es fan per dir la frase brillant al moment que connecta la tele. En Zaragoza i la resta d'estrategues del PSC van muntar desenes d'autocars de comarques, dijous, per anar al míting d'en Zapatero i la Chacón al Sant Jordi (amb dinar inclòs). Del meu poble n'hi van anar una bona colla, que van aprofitar la jornada de reflexió per explicar-ho i, segurament sense voler, acabar d'acollonir algun desprevingut votant d'en Jaume Mas i companyia. No sé què els van explicar al Sant Jordi (o més aviat, com els ho van explicar, amb tota la parafernàlia, la música a tot volum i el tarannà d'en Zapatero...), però el cas és que a Calldetenes el PSC va fer un resultat històric, amb 160 votants més que fa quatre anys. Un deu per cent dels votants!

3) Josep Antoni Duran Lleida i tota la tropa de CiU. Salven els mobles (i amb els que han arribat a salvar al llarg dels segles, ja podrien muntar una cadena tipus Ikea, moble bonic i barat, però moltes hores més complicat de muntar del que sembla a simple vista). Ara tenen el primer galàpet a la vista: un galàpet que es diu José Bono. A veure quin peix trobaran pel cove, aquesta vegada. Afortunadament, la derrota del PP ens estalviarà la nova guerra civil que ens va augurar en Pere Macias mentre en Duran es recuperava de les ferides de l'operació a l'hospital. Paraules com la d'en Macias van fer més per la recuperació d'en Duran que totes les pomades del món.

4) El Chiquilicuatre o no sé ben bé com se diu aquest friqui que diuen que va a Eurovisión. No m'he interessat gens per saber qui és (no us penseu, per falta de temps), però encara que no vulguis, te'l vas trobant per internet, entre crònica i crònica electoral. He llegit a El País que la notícia del Chiquilicuatre aquest va ser la més visitada de la seva web, ahir, en jornada electoral. L'individu, al cap i a la fi, ens agradi o no, forma part de l'Espanya zapaterista. Com ho són de la Catalunya chaconista els Estopa i els horteres que renten el cotxe amb xandal. Ai, no, que ara no es pot rentar el cotxe, que l'aigua del Ter se'ns escapa per les canonades de Badalona! I de Taradell, he llegit a El 9 Nou.

També Osona forma part d'aquesta Catalunya chaconista (i, per extensió, de l'Espanya zapaterista). Sí que hi ha molt "català acollonit", però també hi ha molt català que no li han caigut els anells en votar la "catalana prenyada" que li diu amb retintin en Pere Vilarrasa al seu bloc. Catalunya, possiblement, algun dia serà independent, però no ho serà perquè els catalans que la votin (la independència, no a la prenyada) se sentin més catalans del que ara se senten molts dels que van votar el PSC aquest diumenge. Estic convençut que entres aquests 160 nous calldetenencs convertits al chaconisme-zapaterisme n'hi ha uns quants d'independentistes.

Diuen des de CiU que els d'ERC s'ho han de fer mirar. Sí, i en Puigcercós fa bé de deixar el cotxe oficial per tornar a pujar al Rodalies del dia a dia al partit. Però no caiguem en el tremendisme, tampoc. Com recordava, entre seriós i bromista, el diputat Freixanet ahir al vespre a la primera tertúlia d'El 9 TV, és el segon millor resultat de la història d'ERC en unes generals. Els 8 diputats del 2004 són fruit d'una situació que millor no haver-s'hi de trobar gaire (un conseller en cap expulsat del govern per haver anat d'excursió a Perpinyà a intentar posar pau, i mai millor dit). Abans, n'hi havia... 1! Per molt Puigcercós que fos, era 1. Ja no ens en recordem de les desventures del diputat K per Madrid?

Quan ERC va optar pel PSC a l'hora de construir el primer tripartit, es va dir que era un pas cap a la independència, que aquesta no arribaria fins que s'integrés en el projecte als Estopes del Baix Llobregat, a les Juanis de Torre Baró... L'apoteosi chaconista d'aquest 9-M, ni que hagi estat a costa del sacrifici de cinc dels vuit diputats d'ERC, també podria interpretar-se com un pas més d'aquesta integració d'un projecte amb l'altre. Aquesta vegada potser les juanis i els estopes no han votat "independència", però sí que els 160 "jaumets" de Calldetenes (ni que sigui a base de fideuàs al Sant Jordi) han votat colze a colze amb les "juanis" contra l'espanyolisme més ranci del carrer Gènova.

El dia que les "juanis" perdin la por a la independència i els "jaumets" la por a compartir el país amb les "juanis" i els "estopes" haurem fet un pas més cap a la independència. No la tindrem, encara (que això ja sabem que passarà al 2014), però haurem fet un pas més.

Així doncs, reflexionem-hi (hi ha qui prefereix anar a comprar flors, tothom és lliure de fer el que vulgui, és clar) i no caiguem en el tremendisme. Un tremendisme interessat, i interessant, pels que ja tenen el cove a punt per abocar-hi una mica més de morralla. Els mateixos que ara s'exclamen que s'ha espanyolitzat el vot catalanista, ja que passem, diuen, de 18 diputats (10 de CiU i 8 d'ERC) a només 14. Mentre excloem les "juanis" i "estopas" del catalanisme, no avançarem molt més enllà de la morralla. Per cert, entre un plat a base de moralla i galàpets, o una fideuà de campanya, em quedo amb aquesta.