Dues felicitacions i una factura

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 23 d'octubre de 2009:

"Divendres, 16. Em sap greu no poder ser a l’acte dels 30 anys del Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona. Al matí s’acumula la feina i a la tarda vull ser a la visita al nou complex residencial del Nadal. Impressionant, l’edifici. Els avis, quan el dilluns hi vagin, les inquietuds que els hagi pogut despertar la mudança, més que lògic, se’ls esvairan amb les vistes al Montseny i els amplis espais del Nadal.

El Centre Mèdic Psicopedagògic i el Nadal: dos projectes sociosanitaris molt propis d’una comarca com Osona, que sempre ha tingut algú que ha sabut moure’s quan convenia, i ara n’anem veient els resultats. En uns dies que el concepte de societat civil s’associa amb facilitat als xoriços del Palau de la Música, és bo recordar que Osona ha estat el germen de projectes com el Centre Mèdic, Sant Tomàs o la Santa Creu.

I darrere aquesta societat civil, és clar, les persones. I aquí vull aturar-me en les figures de Mercè Generó i Jordi Roca, autèntiques ànimes del Centre Mèdic i la Santa Creu, respectivament. I darrere d’ells, o al seu costat, tants i tants noms de persones, algunes que han quedat en l’anonimat, que han fet possible bastir aquests dos edificis, abans que res, humans. Felicitats al Centre Mèdic Psicopedagògic pels 30 anys, i felicitats a la Santa Creu per l’estrena del Nadal.

En tornar del Nadal, em trobo damunt la taula un sobre amb una factura a dins. És d’aquelles coses que misteriosament ens arriben a vegades als periodistes sense saber gaire com. És la factura del viatge a Roma i dues nits d’hotel de l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, amb motiu de la canonització del pare Coll. En total, 858,51 euros facturats a l’Ajuntament de Vic. I em vénen al cap les paraules de Jaume Puig, regidor de CiU a l’Ajuntament de Vic, que tres dies abans a la tertúlia de l’"Angle obert" d’EL 9 TV ens deia que l’alcalde s’ho havia pagat ell. Està clar que, aquesta vegada, Puig estava desinformat. És possible que entri en una lògica que l’alcalde de Vic facturi els viatges que fa com a tal, com era el cas. Fins i tot per anar a fer sants a Roma. La pròxima vegada, que n’informi Jaume Puig, però. Que tot se sap!"

El president, dos consellers i un secretari

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 16 d'octubre de 2009:

"Divendres, 9, 12 del migdia. El conseller Antoni Castells inaugura el curs a la Universitat de Vic. Em quedo amb les paraules del conseller constatant que Catalunya té una xarxa de ciutats –entre elles Vic– que són “capitals d’un territori”, però amb la capacitat per ser “capitals de Catalunya” en determinats àmbits. La capital universitària de Catalunya no ho serem pas mai, però sí que hauríem de saber-nos valdre de la UVic per ser capitals d’alguna cosa. I compte amb unes altres paraules de Josep Ribes, director general d’Universitats: “Aquella universitat que pensi que pot excel·lir en tot, caurà en la mediocritat”. Sabem prou bé en què pot excel·lir la UVic?

Divendres, 9, 2/4 de 4 de la tarda. El conseller Ernest Maragall inaugura l’escola Quatre Vents de Manlleu. Aquí sí que val allò de “la feina ben feta no té fronteres”. Abans probablement s’havia fallat en alguna cosa, potser s’havia tingut mala sort amb l’empresa que se li va adjudicar l’obra del nou centre, però el cert és que després de veure com els industrials que hi havien treballat desmuntaven l’escola peça rere peça, semblava molt difícil que es podria començar el curs pel setembre. Bona feina, aquesta vegada, doncs, la de l’Ajuntament i la Generalitat.

Divendres, 9, 5 de la tarda. El president José Montilla visita les obres de desdoblament de la C-17 a Montesquiu. L’acompanya el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, que pinta un panorama d’obres públiques a Catalunya que s’acosta força al paradís d’Adam i Eva. “L’obra va llançada a tot ritme, també l’Eix Transversal”. Diguem que, a l’Eix, l’obra va començant. A tot ritme, de moment, res de res. Un pèl d’autocrítica no hauria estat sobrer. Ni que sigui una crítica matisada com la que se li suposen a les paraules del director general d’Universitats vers la UVic."

Les consultes i la societat "no política"

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 9 d'octubre de 2009:

"Dimecres, 7. Els sobiranistes, que se’n diu ara, que assisteixen al ple de Vic li donen un to de solemnitat a l’aprovació de la moció de “reconeixement” a les consultes independentistes. El text que finalment s’aprova és ben fluix, propi d’una societat que, malgrat les proclames triomfals que s’escolten últimament, encara no està preparada per afrontar un procés d’independència d’Espanya. Per tant, com a reflex d’aquesta societat encara massa esporuguida per tants anys de dictadura, primer, i peixos al cove després, segurament és el que ara toca fer: aprovar una moció descafeïnada perquè el dia de la consulta alguns que haurien esta reticents a participar-hi puguin anar a votar amb la consciència tranquil·la.

CiU ha donat, ni que sigui per omissió d’una postura obstruccionista, la 'benedicció' a la consulta. Si la consulta a Vic té èxit, doncs, haurà estat en part per la 'benedicció' de CiU i per la renúncia d’ERC i la CUP a un text més contundent. A part de la feina que pugui fer a partir d’ara la plataforma de Vic Decideix. Sí que hi ha una certa unanimitat, però, en atorgar-li al vot favorable de CiU un valor a l’hora de mobilitzar determinada població.

Per tant, millor que no ens vulguin fer combregar amb rodes de molí i fer veure que els partits polítics i els grups municipals no hauran tingut res a veure amb l’èxit de la consulta. I és que encara tampoc estem prou preparats tots plegats per organitzar-nos prescindint dels partits. Si CiU no hagués votat la moció, per descafeïnada que sigui, molta gent de la que anirà a votar no hi hauria anat.

Ara, però, diu la moció, el procés de consulta “ha de romandre a mans de la societat organitzada i no política”. I vaig rumiant qui forma part d’aquesta societat “no política”. La gent de Vic Decideix? De ben segur que no. Si alguna cosa fan, i fan ben fet, és política. Tan desprestigiada ha acabat estant la política que fins i tot se n’hagi de parlar en aquests termes en un text com aquest?"

La foto que il·lustra l'apunt és de Jordi Puig i l'he capturada d'aquesta informació.

Sapiguem agafar l'onada a temps

Dilluns, 28. Presenten els actes d’aquest divendres coincidint amb l’entrega dels Premis Blocs Catalunya a Vic, el que el regidor Josep Burgaya va definir com “la gran festa de les noves tecnologies”. Burgaya tampoc s’està de recordar l’aposta que està fent l’actual Ajuntament per aquest sector. És possible que de voluntat no li’n falti.

Sigui com sigui, els Oscars de la web 2.0 s’entreguen a Vic. Una entitat quasi desconeguda pel gran públic, però que va fent feina de formiga, Stic.cat, portarà la torxa de la societat de la informació fins a Vic, procedent de Girona, on es va fer una més que exitosa primera gala ara fa un any. El sol fet de moure la torxa per comarques ja els val un primer i sincer aplaudiment a la gent d’Stic.cat.

El món de les TIC, de les eines 2.0, i d’un seguit de conceptes nous que es fan vells de seguida evoluciona molt més de pressa que la capacitat de la societat per assumir-les. Per això és important que entitats com Stic.cat vagi fent prendre la flama ara aquí, ara allà, i silenciosament, portant la tecnologia als més desafavorits, com fan, per exemple, en col·laboració amb Càritas.
Hi ha qui, fent veure que en sap més que ningú, fa temps que augura la mort dels blocs en favor de noves eines de comunicació com les xarxes socials, sobretot Twitter i Facebook. Això la setmana que ha vist néixer Google Wave. Apuntin-se aquest nom, que ara a molts no els sona de res, i acabarà sent tan popular com ara ho pot ser Facebook.

Aquí, però, més que mai, el nom no fa la cosa. L’important és la voluntat d’adaptació, cadascú a la seva mesura, al nou món que podria (i faig èmfasi en el condicional) sorgir d’aquest oceà de noms estranys. L’onada s’acosta. Sabem-la aprofitar. Avui, de moment, fent-li els honors a la flama dels blocs que ens porta Stic.cat fins a Vic.

Per a més informació i molts més enllaços sobre els Premis Blocs, enllaço la informació que hem publicat sobre el tema a EL9NOU.CAT.

Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer

Espanya, en la retina fotogràfica

Façana de l'Escola d'Art de Toledo, encara amb la gallina franquista i el jou i les fletxes

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 14 d'agost de 2009:

"Diumenge, 9. Repassant les fotos fetes durant les dues setmanes de viatge pel centre d’Espanya. M’adono d’una especial debilitat per retratar símbols franquistes encara presents en pobles i ciutats de la Península. Des del CEIP General Mola, una de les escoles bilingües (!) que Esperanza Aguirre té al centre de la capital, a l’àguila franquista –amb yugo i flechas incloses– que encara presideix la façana de l’Escola d’Art de Toledo, passant pel Jardín de los Caídos de Segòvia. I després la caverna mediàtica s’escandalitza perquè a Vic es dedica un carrer a un senyor que un dia va festejar amb la lluita armada per imposar l’estelada a l’estanquera del moment.

Entre l’àlbum de fotos (centenars d’imatges; recordeu quan havíem de racionar el carret de 36 fotos per a totes les vacances?), alguns referents osonencs que he anat trobant per les Espanyes. Des de la placa dedicada als estudiants il·lustres de la Universitat d’Alcalà, entre els quals hi ha el jurista vigatà Jaume Callís, fins a l’únic osonenc immortalitzat al Museu de Cera de Madrid, Àlex Crivillé, passant per tres tipus de llonganisses de Vic en un aparador d’una botiga de delicatessen (la Riera Ordeix, a 29,80 euros el quilo; la Sendra, a 41,90). Qui té més presència, però, amb diferència, als Carrefour i Alcampo, és l’espetec de Casa Tarradellas. De fet, als prestatges d’embotit dels súpers, era l’únic fuet que hi havia. Tenint, com qui diu, el monopoli del fuet a Espanya, quina falta li feia deixar l’almoina que li demanava el Bàsquet Vic per poder salvar la categoria?

Dimarts, 11. Ens envien de l’Ajuntament de Vic, tot cofois, una nota informant-nos que Vic surt en una guia turística nord-americana, la Fodor’s. Compartim privilegi amb 14 ciutats catalanes més. Però Manresa no hi és! Oe, oe, oe, oe, oe, oe..."

Per saber-ne molt més sobre les nostres vacances a Madrid, podeu consultar els posts que en va escriure l'Arnau al seu bloc. Als seus 12 anys, està fent un bloc espectacular, per la seva edat. El bloc inclou més de 500 fotos que va fer durant les vacances.

A part de la de la gallina franquista de la façana de l'Escola d'Art de Toledo, amb el jou i les fletxes als peus, i que encapçala aquest post, vet-ho aquí alguns altres "rastres" que va deixar el franquisme al centre de la Península, i que continuen ben vius:

CEIP General Mola, en ple centre de Madrid. És una de les famoses "escoles bilingües" a les quals es refereix l'Esperanza Aguirre.

Bandera anticonstitucional amb gallina incorporada per 13 euros, en una de les botigues de records més grans de Toledo, just davant l'Alcázar.

I com que no tot és franquisme, sinó que també hi ha molta caspa i, sobretot, molt de masclisme entre les botigues de records, no em sé estar de deixar constància d'aquestes plaques a la venda també en un establiment de Toledo. Algú del Govern ha pensat mai en fer retirar aquest tipus de "records" i deixar-li un bon "record" al fabricant i al propietari de botiga en forma de multa?

Hemeroteques i debats de botiguers

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 7 d'agost de 2009:

"Diumenge, 2. Repasso les edicions d’EL 9 NOU que m’he perdut mentre era fora de vacances. Em crida l’atenció l’alegria amb què l’alcalde de Taradell parla de la unitat dels alcaldes d’Osona en el desmantellament de la MAT al seu pas pel seu municipi i els de Santa Eugènia i Calldetenes. La memòria és traïdora i tendeix a fer-nos distorsionar a tots plegats el passat, però gràcies a Déu tenim hemeroteques. I aquestes parlen de conxorxes entre l’anterior alcalde de Taradell, del qual Lluís Verdaguer era tinent d’alcalde, per fer passar la nova MAT a tocar del poble. I de veïns que, si no fos per les hemeroteques, haurien quedat en l’anonimat més absolut, lluitant per allunyar-la i, de rebot, per treure el compromís de REE de desmantellar la línia antiga. I aquí queda escrit altre cop per a les hemeroteques.

Dilluns, 3. Ple de Vic. El tema que genera més debat és la dedicatòria d’una plaça al creador de la bandera estelada. Durant el debat, Xavier Solà (CiU), va dir, referint-se a les disputes entre ERC i la CUP: “Deixem de ser botiguers, els que som clarament nacionalistes”. I va afegir: “Ja fa massa anys que el país anem malament i potser no governem junts els que hauríem de governar”. Alguns analistes ho han interpretat com un “guant” a ERC i la CUP per governar junts al pròxim mandat, sense el PSC. Entre ells, l’ecosocialista Xavier Tornafoch, el seu lloctinent Arnau Martí, i l’inefable exregidor socialista Joan Ballana, ara a les files d’ERC. No sé si estic baix de forma, encara amb síndrome postvacacional o què, però jo vaig entendre que parlava a nivell nacional. No estaria de més que el mateix Solà ho aclarís, agradant-li com em penso que li agrada ser al centre del debat. Sigui com sigui, d’aquí a final de legislatura la cosa promet. Ni que sigui a base de segones –i terceres– interpretacions com aquesta."

Xavier Solà i la pinça nacionalista al PSC vigatà

Dia de "rentrée" a la feina. I no ha pas estat un dia lleu. Ha tocat ple de Vic. De tres hores. I mira que ha començat -i acabat- avorridot. Sense cap gran sobresalt, ni tampoc cap numeret de la PxC (i això que l'alcalde li ha tornat a demanar en públic a Josep Anglada de què viu, si no és de la política).

El cas és que no sé si perquè jo encara estic de ressaca postvacacional i no sé llegir entre línies les paraules de Xavier Solà, o per què altres estan necessitats de més vacances i li volen fer dir més del que ell fins i tot vol dir, que no acabo d'entendre en les paraules de "mossèn Xavier" (al ple d'avui li han dit que parla com un capellà) que llancés cap guant a ERC per governar sols en un futur sense el PSC, com ha interpretat Joan Ballana en el seu twitter, ni cap advertència als seus socis socialistes per fer-los en el futur una "pinça nacionalista", en el que Arnau Martí qualifica en el seu bloc com "la botiga gran del carlisme". Entenc que Solà parlava més en clau nacional que no pas local, però bé... si els companys blocaires ho volen interpretar així... Remeto al vídeo d'EL 9 TV amb el que il·lustro el post perquè cadascú en tregui les seves conclusions.

Per cert, al ple d'avui m'he estrenat amb l'iphone i, sense saber-ho en aquell moment, hi he fet la piulada número 1.000, en una rèplica a Raül Escobar (Raül Presseguer, que es fa dir ell). Amb ell i Ballana hem mantingut un minidebat a base de piulades tuitaires sobre la paternitat de la dedicació d'una plaça a Vicenç Ballester, creador de l'estelada. Arribar a les 1.000 piulades en un any no és cap mèrit, però mira... aquí queda per a la posterioritat.

Del ple de Vic, a part del post de l'Arnau Martí, també n'informen a EL9NOU.cat, Osona.com i la web municipal.

Afegitó del 4-8-09: En Xavier Tornafoch, en el seu bloc, també comenta el ple. Ell també va interpretar que en Xavier Solà va fer una picada d'ullet a ERC per governar junts el pròxim mandat sense el PSC. No hi hauria com que el propi Xavier Solà ens aclarís exactament què volia dir.

Afegitó del 5-8-09: En Joan Ballana també ha dedicat el seu post al ple de Vic i la qüestió de l'estelada.

Cap a Madrid!

Aquest any he fet molt el manta en el bloc, suposo que per la competència que li han fet altres eines 2.0. Ara, però, s'hi imposa un descans obligat. I ens que ens n'anem uns dies a viure a Madrid! I per anar-nos entonant, què millor que dos vídeos d'un dels poetes que més ha cantat a la capital del país veí.

Primer, un clàssic, "Pongamos que hablo de Madrid", amb Rosario Flores:

I, ara, una que a mi encara m'agrada més, "Yo me bajo en Atocha" (demà al migdia serem nosaltres els que hi baixarem de l'AVE, que en això també ens estrenem):



Fins a la tornada! Continuem en contacte via Twitter, Twitxr i Facebook.

A Vic no queda ni un iphone a les botigues

Primer dia de vacances. Després de molts dies d'anar de bòlit, finalment havia arribat el dia de canviar el telèfon mòbil pel que ara en diuen "dispositiu mòbil". De bon matí, he demanat assessorament als "amics" de Twitter i Facebook. El missatge, com sempre, de menys de 140 caràcters: "Semblava que no arribava mai el dia: començo 3 setmanes de vacances!, i em disposo a buscar un "dispositiu mòbil" nou. Recomanacions? Ràpid!".

I si hi han anat de ràpid! En poc menys de 15 minuts ja tenia 8 propostes/repostes pel Twitter i 3 pel Facebook. Al cap del dia, la conversa ha acabat generant 13 comentaris al Twitter i 38 al Facebook. O sigui, més immediatesa en al cas del Twitter (ho he trobat força espectacular, ja que fins i tot m'ha respost una tal Jessica Smith, que no tinc ni agregada, que m'ha enllaçat amb una botiga online d'iphones mexicana), i el debat més ampli al Facebook. També he rebut un parell de recomanacions a Kri Kri, una nova xarxa de microblogging que ha nascut fa quatre dies a partir d'una idea de dos innovadors catalans. Gràcies a tots els "amics", per cert. Un any més, m'assortiré d'un aparell electrònic/informàtic a partir de les recomanacions 2.0.

Entre les recomanacions, majoria aplastant per a l'iphone (i algunes amb una convicció fora de dubte), amb alguna intervenció a favor de la Black Berry Bold o de l'HTC amb l'Android de Google. El que també he pogut comprovar és que pràcticament tots em recomanaven el dispositiu que ells tenien. Si més no, doncs, entre aquestes tres opcions majoritàries, he arribat a la conclusió que totes tres devien anar prou bé.

Al cap de les hores, el cuquet interior que em tibava cap a la compra de l'iphone ja en tenia prou i, vistes les recomanacions dels "amics", hem esperat a les 5 de la tarda que obrissin les cinc botigues de Vic que a la web de Movistar deia que hi venien l'iphone. Abans havia trucat al 609 i tampoc m'havien acabat de convèncer cap de les "ofertes" que m'hi han fet, i per fer la compra on line, he pensat que m'arriscava a rebre l'iphone al setembre. I és que, a més, encara que sigui un aparell tan "virtual", abans de comprar-lo, també m'agrada tocar-lo i olorar-lo. Segurament, serà en el primer "iparatejo"; el segon ja deurà ser diferent.

Doncs bé, ni a l'Isern, ni a Ràdio Carrera ni a cap de les tres botigues de Movistar de Vic (al Passeig, al passatge Joan Puig i a la plaça de l'Estació), els quedava en estoc cap iphone, ni tenien la certesa de rebre'n cap en els pròxims dies. Serà possible?

Demà, l'Arnau i jo baixem a Barcelona a fer la segona marató fotogràfica al metro (veure post de l'any passat). Farem parada a algunes de les botigues de la capital on la web de Movistar ens mena a comprar l'"iparatejo". Com serà que no els en quedi cap en estoc!

L''alcaldada' de Xavier Solà

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 10 de juliol de 2009:

"Dilluns, 6. Ple de Vic. S’aprova la moció de la CUP demanant la recuperació dels punts de lectura pública als carrers, a l’estil del quiosc que hi havia hagut fa anys al parc Balmes. S’aprova després que el regidor de Cultura, Xavier Solà (CiU), li passés la patata calenta a la mateixa CUP perquè n’estudiessin la viabilitat i els detalls del projecte. “Ara en Xevi ha fet una alcaldada”, va afegir l’alcalde de veritat, Josep M. Vila d’Abadal (CiU). No sé si l’alcaldada va ser una ocurrència d’última hora, ja que Laia Jurado (CUP) desvetlla en el seu bloc que el PSC, soci de govern de CiU, no veia clar el tema i que fins i tot l’havien qualificat de “xominada”. Sigui com sigui, el projecte tira endavant i la CUP ja demana idees.

Jo els recomanaria que posats a ser originals tiressin més cap al 'book crossing' (llibres que un té a casa i ja no en fa res i que els deixa a un altre, que a la seva vegada els deixa a un tercer, i així anar fent). Muntar una xarxa de 'book crossing' d’àmbit local podria ser una forma més original d’incentivar la lectura, ja que si es va cap a fórmules més clàssiques, el projecte pot veure’s força abocat al fracàs, més en una època en què a les biblioteques públiques qui vol llegir troba llibres per a tota una vida de lectura.

A la tarda es consuma la venda de la plaça del CB Vic a LEB Or al Girona. Alguns diran que és un fracàs esportiu, com tants altres, o que és l’evidència que no hi havia projecte. Doncs no, el treball dels últims anys al club havia estat seriós i no es perden dues categories de cop per uns mals resultats esportius. Que la comarca no hagi estat capaç de cobrir el pressupost que feia falta per mantenir el projecte és símptoma que, darrere grans paraules i projectes, moltes hores no hi ha tanta grandesa com voldríem fer veure. I que no veiem molt més enllà de la pastanaga de l’èxit a curt termini."

Per saber-ne una mica més del 'book crossing' poden consular-se la web de bookcrossing.com, la seva versió en espanyol (no he sabut trobar la versió catalana; potser no existeix?) o aquest vídeo de TV3. També en el vídeo que il·lustra el post.

Del ple de dilluns, a part de la Laia Jurado, també n'han escrit el bloc d'en Joan Ballana, el9nou.cat i osona.com.

Sortiran prou talls d'aquest pastís?

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 3 de juliol de 2009:

"Divendres, 26. Al migdia, a Manresa. Compartim el llevant de taula amb els alcaldes de Manresa i Vic, decidits a explorar la integració dels dos projectes universitaris. L’alcalde Vila d’Abadal continua sent generós en el seu projecte territorial, compartint el pastís de la Universitat. Fins ara, oferint-ne un tall a Olot, Ripoll o Igualada. Manresa, però, és tota una cosa. Lícitament, la capital del Bages –i capital virtual de la Catalunya Central, mentre algú de més amunt no digui el contrari– es deu veure amb cor de quedar-se més de mig pastís, i si escau, fins i tot de portar la pastisseria. S’haurà d’afinar en les renúncies que ja van avançar-se i que la mà dreta vigili de reüll el que fa la mà esquerra.

Al vespre torna a tocar sessió de sauna al Temple Romà de Vic, amenitzada aquesta vegada pels regidors socialistes de l’àrea econòmica del consistori vigatà, i dels convergents de la d’Educació i Cultura. Un acte, com el va definir un dels regidors abans d’entrar, “intens i dens”. Sorprèn, d’altra banda, que regidors d’oratòria i discurs brillant caiguin en la trampa del PowerPoint. No sempre les noves tecnologies fan més fluida i comprensible l’explicació.

Dimecres, 1. Al matí segueixo la parafernàlia prèvia a l’enterrament del bisbe Guix. Jordi Pujol continua monopolitzant més l’atenció que el conseller Carod, que es manté molt en segon marge.

Al vespre, la Sala de la Columna plena per escoltar l’alcalde de Vic fent balanç a mitja legislatura. Per un moment perilla de caure en el mateix error dels seus predecessors, de confondre el balanç polític amb fer una memòria. Al final, però, surt el Vila d’Abadal més engrescador. Vic vol ser capital... de la Muntanya. S’entén, és un bon projecte, però el nom continua sonant a carlinada."

Actes feixucs de mitja legislatura

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 26 de juny de 2009:

"Dilluns, 22. Primera sessió de balanç de legislatura de l’Ajuntament de Vic. Toca parlar d’urbanisme, comerç i policia. Un acte llarg i feixuc, amb un auditori ben informat que ja sabia quasi tot el que s’hi va explicar. S’hi troba a faltar, amb alguna comptada excepció, més valoració i menys allau de dades i d’informacions superficials. Potser perquè fins ara ha estat una regidoria com maria, la que se salva més de la tònica general és la de Comerç, que va fer una breu repassada d’on venim i on som, però sobretot on anem. Jaume Puig i el seu equip poden acabar-li de donar a l’àrea una bona empenta. I no deixar perdre oportunitats com la que hi va haver al solar de la Letel, on s’hi volia establir un comerç de referència que hauria pogut actuar de tractor per a la resta del barri. Però la qualificació urbanística ho impedia. El treball conjunt entre Urbanisme i Comerç haurà de desencallar temes com aquest, o el de la Casa Sacerdotal, on també s’instal·laran botigues als baixos. Una idea que jo mateix apuntava el 9 de maig de 2008 en un article que vaig titular: “I si posem botigues a la Casa Sacerdotal?”. Per la resta, altres grans xifres de la reunió: segons Xavier Solà, l’equip del POUM ha mantingut... 3.000 reunions (!) amb veïns interessats en el tema, o que en el mandat s’hauran gestionat des de l’Ajuntament més de 70 milions en obra pública. Ja ho va dir Àlvar Solà: “Sense voler ser parcial, és impressionant la quantitat d’actuacions en què està intervenint l’Ajuntament; l’actuació del Departament és frenètica”. Parcial? No, home, no!

Dijous, 25. L’Ajuntament de Vic ens convoca a una visita d’obres al futur local de Joventut a La Farinera. Al final, però, la visita la fan els polítics i els tècnics i fan esperar els periodistes fora una bona estona. En sortir, Eugeni Villalbí, secretari de Joventut de la Generalitat, com a primer bon dia, els etziba: “Va, què voleu saber?”. Doncs miri, primer de tot, per què ens han convocat, senyor meu. Hi ha polítics que de tan farts que sembla que van ni es mereixerien que se’ls escoltés."

La foto que il·lustra el post, amb els regidors que van fer balanç de legislatura dilluns a Vic, l'he capturat de la web de l'Ajuntament de Vic.

Crònica "a corre-cuita" de la 2a Trobada de l'Osonosfera

Divendres al vespre vam celebrar la 2a Trobada de l'Osonosfera a Taradell, en reconeixement a la rica comunitat blocaire d'aquest municipi. Després de l'exitosa 1a Trobada d'ara fa un any a Tavèrnoles, la d'aquest any no va despertar l'interès de tanta gent. En el moment que vam arribar a ser més, érem 27 a la sala. Haurem de reflexionar-hi. Segurament les dates que fem la Trobada -que es podria fer perfectament al febrer o març- no hi ajuden, però no és l'únic motiu que només una trentena de persones ens interessem per ser a la Trobada quan al portal sol ja hi ha quasi 300 blocs agregats. Que l'any passat hi hagués la novetat de la presentació del portal també devia influir a portar més gent a Tavèrnoles.

El cas és que la Trobada, més enllà del quorum, va ser molt interessant. Els dos convidats, en Saül Gordillo i la Trina Milan, van parlar amb els assistents de blocs, xarxes, vida 2.0, política 2.0, educació 2.0 i tot allò que ens va interessar amb autèntica passió i coneixement de causa. Molt agraïts a tots dos! En Saül, a més, ja és tot un clàssic de les trobades: va ser el dia de la presentació de l'Osonosfera a Vic (quan encara ni ens dèiem així), i a la 1a i 2a Trobada. És ben bé que és el nostre padrí.

També al plat de la balança positiu, la participació via twitter d'alguns membres de l'Osonosfera (projectàvem en una pantalla el Twitter de l'Osonosfera, que s'anava actualitzant a l'instant). Especialment significativa la d'un parell que no tenen bloc, però sí Twitter. I és que aquest any també ens vam obrir als osonencs que twittegen i feisbuquegen. Al cap i a la fi, són dues maneres més de comunicar-se, ells també són Osonosfera. Em va agradar també veure a la sala, alguns i algunes blocaires que fins ara no havien estat amb nosaltres.

Coincidint amb la Trobada, també vam "inaugurar" el perfil de l'Osonosfera a Twitter i a Facebook. Serà una forma penso que molt més àgil de comunicar-nos entre nosaltres i de fer arribar a les informacions sobre l'Osonosfera (i la blogosfera i tot allò relacionat amb el món 2.0) que no pas fins ara. Si sabeu d'osonencs amb Twitter o Facebook, i ens ho voleu fer arribar, als comentaris d'aquest post mateix, o al Twitter o el Facebook de l'Osonosfera, endavant. Quants més siguem, més ric serà el debat!

I bé, per la resta, a la Trobada vam certificar que els blocs no estan en crisi. En tot cas, que han de compartir protagonisme -i audiència!- amb altres xarxes, però que la qüestió és saber trobar la identitat digital de cadascun i comunicar a través de l'eina on ens sentim més còmodes i més identificats. Més sobre el que s'hi va dir, a més d'algunes imatges de la Trobada, es pot trobar en els següents enllaços (especialment interessant, el del bloc de Taradell, amb vídeos de les intervencions d'en Saül i la Trina):

-Reportatge (amb vídeos) al bloc de Taradell. En Toni també havia publica una prèvia a la Trobada.
-Post al bloc d'en Lluís Mauri.
-Post a la "Gramàtica Extraterrestre" d'en Joan Ayats.
-Reportatge fotogràfic d'en Jordi Vila.
-Reportatge fotogràfic de l'Adrià Costa a Osona.com.
-Minipost al bloc d'en Saül Gordillo.
-Seguiment de la Trobada al twitter de l'Osonosfera.
-Seguiment de la Trobada al meu twitter (n'hi havia d'altres que també twittejaven des de la sala, com en Raül Escobar, en Jordi Casals, en Toni Reig, en Carles Banús, i algun altre, a més dels mateixos Trina Milan i Saül Gordillo. A més, n'hi havia un que ho feia des de Roma: en Joan Ballana).
-Abans de la trobada, n'havíem fet prèvia al bloc en Carles Banús, en Jordi Roca (amb un ric debat als comentaris sobre el Twitter a l'escola), en Raül Escobar, l'Iñaki Escudero, en Joan Ballana, en Jordi Casals i jo mateix.

Si algú sap d'algun enllaç més, que m'ho faci arribar. Gràcies a tots!

La foto que il·lustra el post és de la galeria de fotos de la Trobada que ha publicat l'Adrià Costa a Osona.com.

Dues bones notícies i un aeroport a mitges

Els blocaires que dimarts vam presentar la 2a Trobada de l'Osonosfera sota l'ocell de pedra de la plaça de Santa Llúcia de Taradell, ara ja rebatejada com a 'la plaça del twitter". Foto: Marc Riera/ACN

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 19 de juny de 2009:

"Dilluns, 15. Els periodistes ens hem d’escoltar que ens agrada més donar males notícies que no pas de bones. El problema és que abunden molt més els mal rotllos, queixes i crítiques. Els polítics, gairebé sempre, al blanc d’aquestes crítiques. Per això m’agrada rebre la trucada de Josep Paré, tinent d’alcalde de Centelles, donant-me una bona notícia, que publiquem a la pàgina 22: “Metges i infermeres de Centelles acompanyen cada dia més de 200 veïns a caminar”. Hi ha iniciatives de l’administració que són flor d’un dia o només fruit del màrqueting polític. La de l’Ajuntament i el CAP de Centelles, però, és una iniciativa ben senzilla, segurament també barata i que evidencia que en política també es pot ser creatiu.
Dimarts, 16. Presentem la segona trobada de l’Osonosfera, que fem aquest divendres a Taradell. En un any, s’han apuntat al portal de l’Osonosfera un centenar més de blocs. S’hi pot trobar d’allò més variat, des de textos que et transporten a masies abandonades del Collsacabra i les Guilleries fins als de la “Gramàtica extraterrestre” del gens extraterrestre Joan Ayats, passant pels de mossèn Jordi Castellet o l’article diari (no ha fallat ni un sol dia en tot l’any!) de Josep Romeu al seu “Bloc de notes". Tots aquells interessats en blocs, però també en twitters, facebooks i altres eines de comunicació 2.0, ja ho sabeu, aquest divendres a les 8 del vespre a la biblioteca de Taradell. Ni que sigui per escoltar la Trina Milan i en Saül Gordillo, ja val la pena.

Dijous, 18. L’aeroport corporatiu de la Catalunya Central va a Òdena-Igualada. Estava cantat, tot i que alguns polítics osonencs encara mostraven –amb la boca petita, això sí– la seva esperança que es declarés desert el concurs i poguessin tornar a presentar candidatura. Al final, Catalunya, un cop més, farà un projecte a mitges. Tot perquè no es va tenir la valentia d’imposar des de Barcelona –no des de Vic o Taradell!– un projecte impopular."

Pobra Europa, i pobre ple de Vic

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 12 de juny de 2009:

"Diumenge, 7. Una votant d’ICV, una persona gran, em confessa que ha votat PSC a les eleccions europees. No per cap mena de vot útil. Senzillament perquè aquesta vegada els ecosocialistes no li havien enviat butlletes a casa. I és que encara hi ha molta gent que prefereix preparar-se el vot a casa. A ICV em diuen que els han comentat algun altre cas, però que s’havien volgut estalviar el cost de l’enviament, superior fins i tot al de banderoles i pancartes que adornen els carrers durant la campanya. Així també es perden vots, però. I és que la democràcia és així de fràgil.

L’anècdota no és més que això, una anècdota, comparat amb la pena de campanya que hem viscut. A EL 9 TV vam fer un modest esforç per centrar el debat electoral en temes europeus i a fer un segon programa de col·loqui sobre el Parlament i les altres institucions comunitàries. Hem estat, però, una de les poques excepcions que han confirmat la regla.

Tampoc culpabilitzem només els periodistes i les televisions, com va fer Ramon Tremosa dilluns al programa d’en Cuní, que li va etzibar que les entrevistes als candidats havien tingut uns índexs d’audiència paupèrrims. És el peix que es mossega la cua. Els principals culpables, però, del descrèdit d’aquestes eleccions és dels polítics, dels grans polítics, dels grans estats, de les grans estructures econòmiques, que ja els està bé una Unió Europea al seu servei, i no dels ciutadans. Pobra Europa, i pobres de nosaltres.

Dilluns, 8. Ple de Vic. Anglada torna a estar desbocat. I l’alcalde, aquesta vegada, no acaba d’estar a l’altura quan s’insulta i s’amenaça, a crits, els regidors de la CUP, i no surt en defensa seva. Els vídeos d’EL 9 TV són ben evidents. Si no es vol buscar el cos a cos amb Anglada, si no se’l vol expulsar del ple, com es mereixeria en ocasions, per no regalar-li la foto que segurament ell acceptaria de bon grat (la del regidor expulsat per dir al ple el que també pensa el poble!), s’ha de tenir clar que s’ha d’aguantar fins l’últim dia. Ell provocarà i l’alcalde no pot caure en la provocació i en un rampell, regalar-li la foto a pocs mesos de les eleccions. L’alcalde, que ara ja també fa de portaveu del govern, va guanyant desimboltura. Ens en refiem? Jo, sí."

Catifa de vidres per a un final d'etapa

Una de les imatges que va captar l'Albert Llimós en la nostra "excursió" a can Genís. La resta es poden veure aquí.

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 5 de juny de 2009:

"Dimecres, 3. Entrem dins les antigues naus de Can Genís i Rius. Res ens ho impedeix. Les portes són obertes de bat a bat. Dins, el panorama és desolador. Milers i milers de bocins de vidres trencats fan de catifa fins i tot en els despatxos des d’on es manava un dels bucs insígnia de la pelleria vigatana. Tot plegat, símbol d’un final d’etapa d’una indústria que fins i tot va arribar a liderar el sector a nivell mundial.

Ara, les naus són d’una immobiliària, Life Promomed, que el novembre del 2006 anunciava amb bombo i plateret que havia encarregat el disseny dels edificis que hi ha de construir ni més ni menys que a Jean Nouvel, l’arquitecte de la Torre Agbar de Barcelona. De moment, però, no s’aixeca cap totxo ni es preveu fer-ho a curt o mitjà termini. L’empresa es resisteix davant l’Ajuntament a enderrocar les naus i és que fins i tot això té un cost que si se’l poden estalviar ho faran.

Casos similars deuen passar al solar de l’antiga Atlàntida i de la Letel. Aquí van ser a temps d’enderrocar, abans de l’esclat sonor de la bombolla immobiliària. En tots dos casos, els projectes que ja s’havien presentat fins i tot a la premsa són tan o més espectaculars que els de Life Promomed a Can Genís. En cap dels dos casos es veu gens de pressa per començar a aixecar els edificis.

A Vic a hores d’ara el principal contractista d’obres ja deu ser l’Ajuntament, amb un teatre mastodòntic que s’ha anat encarint amb el pas del temps, i una reforma del Remei que, malgrat haver-se explicat, no tinc clar que tothom hagi acabat d’entendre. El cas de Genís és, efectivament, simptomàtic d’un final d’etapa. Ara per ara, però, és sobretot un perill. L’Ajuntament fa bé d’estar-hi a sobre. No fos cas que s’hagués de tornar a sortir als diaris. Ja no pel nom de l’arquitecte, sinó per alguna desgràcia."

Vinga paperassa! Vinga burocràcia!

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 29 de maig de 2009:

"Dilluns, 25. ERC de Balenyà presenta una moció demanant que el correu intern –si més no el que hi ha entre l’Ajuntament i els regidors– no es faci en paper, sinó per correu electrònic, i que la documentació se’ls entregui amb un llapis de memòria, un pen com li comencem a dir ja tots a aquest petit giny que permet emmagatzemar tones d’informació. L’equip de govern de PSC i CiU tomben la proposta. La normativa els impedeix continuar fent aquestes gestions sense que hi hagi paperassa pel mig. Desolador.

És cert que hi ha propostes originades en un pretès ecologisme que ratllen el papanatisme. Però també hi ha normatives que, més que del segle XX, semblen més pròpies del segle XIX, per no dir-ne algun d’anterior. Jo estic per la proposta d’ERC de Balenyà, no tant per estalviar paper, que també, sinó perquè ja comença a ser hora que en aquest país deixem de tenir tanta dependència de la paperassa i la burocràcia.

La tecnologia avança i hauria de facilitar la relació entre les persones i les institucions de tal manera que algun dia la paraula burocràcia ens soni també a antiquat. De moment, però, l’únic antiquat són les actituds d’aquests polítics tan aficionats al paper. I, si és així, que existeixen, també ho són les normatives que perpetuen aquestes actituds. Que, sigui dit de passada, són poc ecològiques.

Dijous, 28. El país continua embogit. Som els millors d’Europa. I jo que me’n felicito, perquè m’agrada veure la gent feliç, i n’hi ha molta, avui. Al vespre, debat de les eleccions europees a EL 9 TV. El gran enemic torna a ser l’abstenció. Discursos encotillats com el d’algun partit no ajuden gens a combatre-la. Cal parlar més clar, i sobretot anar a votar. El 7-J ens hi juguem molt més del que pensem. Més que el Barça a Roma."

La il·lustració del post l'he capturada d'aquí.

Una gran zona verda des de Vic fins a Prats

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 22 de maig de 2009:

"Dilluns, 18. L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, i el seu número 2, Xavier Solà, es planten al bosquet del puig dels Jueus per presentar els espais verds que preveu el POUM. Solà presenta l’alcalde com “qui més entén de zones verdes, boscos i plantes, jo diria que gairebé de la ciutat”. Vila d’Abadal es treu com pot els elogis del damunt, relativitzant-los. Però sí que hi entén, l’home. Ho demostra fent crítica constructiva a la forma com l’anterior consistori va dissenyar (o no dissenyar) el bosc del puig dels Jueus. S’haurà d’humanitzar, també, el bosc del puig dels Jueus. I fer-hi passar una carretera pel mig, li retreurien els ecologistes. La roda de premsa va avançant i Xavier Solà es veu amb cor de comparar, a escala, els quatre parcs que naixeran a Vic amb el Hyde Park de Londres. No cola. Vila d’Abadal posa un exemple més palpable: “Si algú vol verd, a Vic, pot anar caminant fins a Prats i només trobarà verd”. Doncs sí.

Dimecres, 20. Carles Mundó, secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, és a Ripoll. Falten 40 dies per l’apagada analògica i encara hi ha un 15% de les llars que no tenen TDT. Ja s’ho trobaran si no s’afanyen! Ens podem quedar sense Batxillerat nocturn, sense urgències als CAP de nit, sense botigues, fins i tot en algun poble sense futbol, però... sense tele! D’aquí al 30 de juny es deurà arreglar i avui pau i demà glòria. El que ja no queda tan clar és si, tal com assegura la publicitat de la Generalitat, al Ripollès (i a Osona més endavant) podran veure el Canal 9 valencià i l’IB3 balear. A l’entorn de les capitals jo ho veuen. Com han vist des de fa anys el 3/24 en analògic. A València ens queixem que el PP ens fa la guitza i no deixa veure TV3. Aquí el PP passa del tema i és el govern el que no desplega el canal que ha de permetre’ns veure la tele valenciana i balear (al 3/24 en analògic ja hi hem renunciat, a hores d’ara). Mundó respon que es veurà “d’aquí a uns mesos”. Quan, però? “Al llarg del 2009”. Ens haurem d’apuntar la data. És clar que si ho diu Mundó és que deurà ser així. Gent de poca fe!"

Sobre els parcs i els espais naturals, i el POUM de Vic, recomano la lectura de l'article que publica a EL 9 NOU d'aquest dilluns en Toni Iborra. També el publica a la web del GDT.

La foto de Josep M. Vila d'Abadal i Xavier Solà a la roda de premsa de presentació dels parcs que preveu el POUM que van fer al Puig dels Jueus és capturada de la web de l'Ajuntament de Vic.

El menjador escolar de l'Andersen, a TV3

Avui al "Telenotícies" de TV3 han fet una informació sobre l'alimentació dels nens catalans. Ho han il·lustrat amb un minireportatge al menjador de l'Andersen. Hi surten molts nens i nenes de la classe d'en Marçal, tot i que a ell només se'l veu de resquitllada. A l'Andersen estem contents i satisfets de poder mantenir una cuina pròpia. Suposo que també ho hem d'estar que un dia que una nutricionista de la Generalitat opina sobre el tema ho faci des del menjador de l'Andersen. El reportatge és el següent:



Sobre menjadors escolars també en parlava, afinant com sempre, divendres en Pep Palau al seu article de la contraportada d'EL 9 NOU i que va reproduir en el seu Utòpic Bloc.