Pàgines

3/1/14

L'amo català de Sacyr. Mediterràniament!

El tercer Demetrio Carceller de la nissaga. El de l''estrella' Damm i el fiasco del canal de Panamà
Matí surfejant per les ombres de les elits extractives, aquestes que es passegen, i se'ns passegen, de porta giratòria en porta giratòria. Avui la notícia és Sacyr, i els espavilats de torn s'han afanyat a assenyalar altre cop a Madrid per encolomar-los l'antepenúltima xapussa de la #MarcaEspaña. Ara amb el nyap del canal de Panamà. Sort, un altre cop, d'en Roger Palà, que ja ens interpel·lava de bon matí en una piulada si no hauríem de parlar també de #MarcaCatalunya. I és que el principal accionista de Sacyr és l'empresari català Demetrio Carceller, el de l''estrella' Damm. Curiós oblit el de la majoria (per no dir pràcticament tota) la premsa del país en obviar el nom de Carceller a l'hora de parlar dels afers foscos de la seva constructora. El mateix oblit que ja van tenir en parlar del fiasco de l'aeroport de Múrcia, que després d'estar acabat des de 2007 encara no ha entrat en funcionament, i presentat des d'aquí com un d'aquests fiascos clàssics de la #MarcaEspaña. L'empresa que el va construir i ara l'hauria d'estar gestionant, Aeromur, té com a principal accionista la constructora dels Carceller i companyia.

Tercer Demetrio d'una dinastia d'emprenedors, que en dirien alguns ara, han viscut durant dècades a l'ombra de l'Estat, aquest Estat que des del seu liberalisme descarnat maleeixen cada vegada que obren la boca, però el qual continuen necessitant a l'hora de fer bo allò que si el negoci privat és bo, el benefici és privat, i si no, la despesa per pagar els plats trencats ja serà pública. I així sembla que passarà altre cop amb el nyap del canal de Panamà, obra que va tenir com a 'agent comercial' de Sacyr el mateix Rodríguez Zapatero i que va avalar l'Estat a través de l'agència d'assegurances pública -i malgrat tot molt opaca- CESCE (Companyia Espanyola d'Assegurances de Crèdit a l'Exportació).

Deixo més avall alguns enllaços fruit del surfing d'aquest matí per la xarxa. De ben segur que gratant una mica més ens acabaríem escandalitzant molt més. Ah, i qualsevol dia d'aquests no us estranyi trobar Zapatero al consell d'administració de Sacyr o alguna altra porta giratòria que se li escaigui a un estadista com ell. Està bé assenyalar el PP i Rajoy, però també reconèixer-li els mèrits del seu predecessor. Com ho és fer-ho amb la Marca España, però també amb la Marca Catalunya que tan dignament porta Carceller pel món. O no serà que quan es va quedar Cacaolat no van córrer tots -aleshores sí- a citar-lo perquè havia salvat la marca catalana que era a punt de desaparèixer o a anar a parar a vés a saber quines mans.

I bé, com que no tot han de ser males notícies, ahir mateix, coincidint amb tot el merder de Panamà, l'Audiència Nacional desimputava Demetrio Carceller nét de l'acusació de frau fiscal i blanqueig de diners per 72 milions de res que Demetrio Carceller fill s'havia descuidat de declarar a Hisenda. Contra el que podria desprendre's d'alguns titulars, però, la imputació continua viva pel Carceller fill. El que se'n salva, però, és el nét, que de moment prou maldecaps tindrà -o no!- amb això del Panamà.

Com deia, doncs, fruit del surfing matiner, deixo alguns enllaços per acabar-se de fer a la idea de quina mena de gent i assumptes estem parlant.

Composició del consell d'administració de Sacyr, amb altres descendents de ministres franquistes i, oh!, el president de Prisa, l'editora d'El País.

Article sobre la 'dinastia dels Carceller', des de l'avi falangista i ministre de Franco al nét de l''estrella' Damm i el nyap de Panamà.

Un altre article amb sucoses anècdotes sobre els Carceller. Especialment graciosa la del cotxe que li va 'comprar' als americans el Carceller ministre franquista.

Informació: "Demetrio Carceller, primer accionista de Sacyr al elevar su participación al 15,7%".  

Informació de quan Zapatero va anar a fer d''agent comercial' de les empreses espanyoles perquè els adjudiquessin les obres del canal de Panamà.

Informació de 2009, on alguns -les competidores de Sacyr, entre altres- ja posaven el crit al cel per l'aval públic del govern espanyol al negoci privat de Sacyr al canal de Panamà.

Excel·lent reportatge d'en Marc Font a la Directa de fa uns dies sobre l'entramat públic de Cesce i el benefici que comporta a les transnacionals espanyoles.

Panamà no és del tot desconegut als Carceller: "Los Carceller repatrían la fortuna familiar aparcada en el paraíso de Panamá".

Informació sobre el fiasco de Sacyr a l'aeroport de Múrcia.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi trobo a faltar Pescanova

Miquel Delclòs ha dit...

Com a dada addicional d'interès: la T4 de Barajas es va pressupostar inicialment en 1.033M€, però en va costar finalment 6.200M€ Més del doble del cost de l'ampliació del canal de Panamà.

JOSEP COMAJOAN ha dit...

Sí, Pescanova, també. I d'altres. He volgut cenyir-ho a la cervesa Damm, per la qual és més conegut; al Cacaolat, per la qual se'n va destacar la catalanitat a l'hora de 'salvar' la marca, i a l'aeroport de Múrcia, un altre dels nyaps clàssics que se solen esmentar en parlar de la #MarcaEspaña. Amb raó, tot sigui dit.

I Miquel, gràcies per la dada de Barajas. Molt interessant. I il·lustrativa. Gràcies per opinar en el blog a tots dos.

Víctor ha dit...

Sense voler polemitzar ni sortir en defensa de ningú, veig dels teus mateixos links que quan Carceller agafa la majoria a Sacyr és al 2011, molt després que la companyia presentés una oferta per l'ampliació del canal per sota del cost i fins i tot molt després que comencessin les obres l'any 2009. No veig doncs que el nyap del canal se li pugui imputar a aquest senyor. Per tant, penso que aquest nyap sí que pertany en un 100% a la #marcaEspanya, i amb això no estic dient que aquí siguem collonuts perquè no ho som.

JOSEP COMAJOAN ha dit...

D'acord, Víctor. Amb tot, el meu article no buscava tant repartir culpes, sinó deixar constància de l''oblit' d'alguns (la majoria) mitjans que l'actual principal accionista de Sacyr és aquest senyor. Oblit que alguns (no tots ni la majoria) han esmenat durant el cap de setmana. I sí, és el principal accionista des de 2011, però ja abans hi tenia un paquet important d'accions. I sí, l'estil i el mètode és típicament #MarcaEspaña. Ja ens entenem. Gràcies per opinar!

Marga ha dit...

"quan es va quedar Cacaolat no van córrer tots -aleshores sí- a citar-lo perquè havia salvat la marca catalana" - jo no, i molts com jo.